El Pla Estratègic de la Séquia Major acaba la diagnosi amb veïns i regants i engega la definició del full de ruta

La Regidoria de Territori treballa amb el col·lectiu d’arquitectes Apeu de Carrer i després del treball tècnic i la participació veïnal s’han creat quatre blocs en els quals s’agruparan els principals temes d’interès, com són la història i identitat, el paisatge i espai públic, la mobilitat i connectivitat i la diversitat d’usos i l’ús quotidià.

Se segueix treballant en la definició d’estratègies amb tots els ens implicats i el 4 d’octubre s’ha un taller global, obert a la ciutadania

Vila-real Informació/S.N.

El Pla Estratègic de la Séquia Major de Vila-real comença a donar els seus primers fruits i és que ja ha finalitzat la fase de diagnòstic que va començar a principis d’any i ja es troba en un nou estadi que definirà les estratègies a aplicar, de la mà de tècnics, veïns i regants per a la seua posada en valor i fer el lineal i singular espai i el seu entorn més habitable, confortable i bonic. La responsable de construir, elaborar, consensuar i proposar el projecte són membres del col·lectiu d’arquitectes Apeu de Carrer i el regidor de Territori, Emilio M. Obiol, ha presentat els últims avanços, que ha comptat amb dos professionals locals, Mariola Fortuño i Laura López, les quals també han explicat en quin punt es troba el document.

Obiol indica que és un document que s’espera amb molt d’interès que vol cobrir una aspiració de molts vila-realencs, sobretot que viuen en els voltants de la Séquia Major. Afig que el Govern municipal és sensible cap a les àrees urbanístiques que són potes de la idiosincràsia de Vila-real, com és el cas de la Séquia, i que com a tal necessita un pla estratègic perquè les iniciatives preses no siguen fruit de l’ocurrència, “com va fer el PP amb un carril bici, tornant-lo a pinta perquè la gent esvarava i després reconvertint-lo en un carril de vianants, una actuació totalment redundant i fins i tot ridícul, ja que és una vorera, sense parlar dels diners que va costar, que encara hui dia no sabem a quan ascendeixen. Per no parlar de les tanques de ferro que es van instal·lar en alguns punts. Són dos exemples d’ocurrències que ens volem estalviar i per això hem contractat aquest gabinet”, assegura. Apeu de Carrer compta amb experiència en iniciatives d’aquest tipus i en aquest cas el pla té participació tècnica i ciutadana mitjançant diferents dinàmiques i iniciatives en el procés que donaran un documentat consensuat, “no tan sols fruit de què vol l’Ajuntament, sinó del talent d’Apeu i del que volen els veïns, gràcies a la implicació de la Regidoria de Participació Ciutadana”,

Per la seua banda, l’arquitecta Mariola Fortuño ha indicat que aquest pla és un full de ruta de futur per a “planificar i gestionar aquesta infraestructura hidràulica històrica que, a més, és un eix vertebrador de la ciutat del que haurien de gaudir els veïns”. Així, s’ha treballat en diferents fases que han servit per a marcar uns objectius de partida, centrant-se en la protecció de la història i la identitat del canal, la cura mediambiental, la revitalització de l’activitat econòmica en la zona, l’activitat turística i la sostenibilitat social i saludable, entre d’altres.

“Acabem de finalitzar la diagnosi participada, en el que hem detectat aspectes relacionats amb la vegetació o el tipus de tanques que s’han de tindre més en compte en el futur per a no cometre els mateixos errors i que siga un espai més coherent; encara que també hi ha potencialitats com la inclusivitat, la mobilitat sostenible i el seu valor patrimonial, i en la qual hem comptat amb la Comunitat de Regants, que són els propietaris de la séquia, i amb el Consell de Participació Ciutadana, el Consell de Xiquets i Xiquetes i amb la resta de ciutadans en diverses sessions”, explica Fortuño, qui afirma que “amb aquests resultats del treball tècnic i la participació veïnal hem creat quatre blocs en els quals agruparem els principals temes d’interès, com són la història i identitat, el paisatge i espai públic, la mobilitat i connectivitat i la diversitat d’usos i l’ús quotidià”. En l’actualitat, tal com apunta, “seguim treballant en la definició d’estratègies amb tots els ens implicats i el dijous, 4 d’octubre, hem convocat un taller global, obert a tots els veïns de la ciutat, que tindrà lloc a l’Espai Jove a les 19.00 hores”.

Per la seua banda, Laura López ha assegurat que “la sèquia és un element patrimonial molt important que es pot potenciar en molts àmbits, ja que recorre tota la ciutat i enllaça amb espais públics com biblioteques, col·legis, l’institut, espais esportius, jardins i el propi mercat dels dissabtes, per la qual cosa concentra usos i zones molt diferents”. “Suposa una gran oportunitat per a plantejar-se canvis perquè siga més oberta als veïns, a la mobilitat sostenible i a la inclusió”, apunta. “Esperem que els veïns acudisquen a la cita del dia 4 i col·laboren en la planificació de la ciutat que volen per al futur”, conclou Obiol.