Ponència de Rafael Moner Colonques en l'acte del desé aniversari de Vila-real Informació: 'Creiximent i Productivitat: una mirada reflexiva del present i el futur de Vila-real’
Vila-real Informació va celebrar el dijous un acte per a celebrar el desé aniversari del periòdic digital amb la presentació d'una revista de l'actualitat de la ciutat des de la inauguració d'aquest mitjà informatiu. I també amb una taula redona per a reflexionar sobre el futur de Vila-real.
Van parlar de futur des de tres punts de vista. El sector agrari, l'economia i la institució més pròxima al ciutadà, l'ajuntament.
Comencem amb Pascual Broch, president de la Comunitat de Regants de Vila-real. Qui ha titulat la seua participació com ‘El futur penja d’un fil prim’.
La economía va ser a càrrec de Rafael Moner Colonques, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València amb la ponència: ‘Creiximent i Productivitat: una mirada reflexiva del present i el futur de Vila-real’.
I el futur, des del punt de vista institucional va ser a càrrec de José Benlloch, alcalde de Vila-real, que ens va parlar sobre ‘La Nova Vila-real del Segle XXI. Horitzó 2035’.
Ponència econòmica de Rafael Moner
Reproduïm íntegrament la seua ponència:
‘Creiximent i Productivitat: una mirada reflexiva del present i el futur de Vila-real’
Voldria començar per agrair a Ximo Tirado la seua invitació a participar en aquest acte. M'alegra compartir aquest moment amb tantes persones conegudes i distingides que volen reconéixer la trajectòria d'èxit de Vila-real Informació durant els últims deu anys.
Cada dijous, des de fa dèsset anys, un grup de professionals i amics discutim sobre la realitat econòmica en la tertúlia de Ximo Tirado. Les converses amb Sebastián Pla, Juanjo Pérez Macián, Enrique Dominguez, Pepe Llop, Lluis Callarisa i José Luis Serrano són inspiradores, i juntament amb l'ajuda dels meus companys de la UV (Pedro Cantos i Lorenzo Serrano), he preparat aquesta intervenció que articularé entorn del creixement, la productivitat, infraestructures, població, és clar, pensant en Vila-real, el meu poble
Una de les crítiques que es fa als economistes és que som bons…per a predir el passat (oxímoron). No obstant això, algun premi nobel d'economia (Bernanke, 2022) va anticipar, en els huitanta, que la falta d'un prestador d'últim recurs (banc central) dificulta la resposta davant una crisi financera. Els CFA – 'chartered financial analysists' – no fan sinó gestionar carteres i inversions anticipant l'evolució futura dels determinants d'eixes decisions.
Eixe és el desafiament al qual ens enfrontem els agents, siga individus, siga un empresari, siga un gestor de polítiques públiques: decidim en condicions d'incertesa.
Amb tot i això, en els últims dos-cents anys, el món ha viscut un creixement econòmic que no havíem experimentat anteriorment.
Un altre nobel, Solow (1987) va estudiar per què unes economies creixen més que unes altres: el que no podia explicar-se pel creixement dels factors – treball, capital – es devia al progrés tecnològic (residu de Solow, PTF).
Però les idees, el coneixement, generen noves idees i coneixement (standing on the shoulders of giants); són teories de creixement endogen degudes a Romer (Nobel en 2018), posa l'èmfasi en les condicions de mercat que afavoreixen tecnologies profitoses, i Lucas (1995), que incideix en el capital humà (educació, habilitats).
S'entén doncs que els economistes donem voltes a la productivitat, la productivitat total dels factors que ens indica l'eficiència d'una economia, d'una indústria, d'una empresa, i que ens diu que combinem millor els recursos per a produir més, per a créixer…
Una de les mesures de la productivitat més comunament usada, i que permet comparacions, és el valor afegit brut/PIB per hora treballada.
Llavors, a mi i a vostés, ens agradaria saber quin és el PIB de Vila-real…he pogut trobar, en diferents fonts (INE, col·legi economistes, GVA) dades de valor afegit brut de la província de Castelló…així que he hagut de ser enginyós i fer una estimació (a 'vuelapluma', comptes rudimentaris senzills).
Per a això pondere eixa xifra tenint en compte el percentatge d'afiliats a la SS de Vila-real respecte a la província (correcció a l'alça per sector ceràmic)…en 2012 seria d'uns mil milions d'euros i prop de dos mil milions en 2024…
Seguisc amb els meus càlculs…dividim eixes estimacions de PIB del poble pel nombre mitjà d'afiliats per a cada any amb el que obtenim una mesura de la productivitat per treballador. Millor si ho dividim per 1700 i així tenim una xifra de la productivitat per hora treballada. Les comparacions, per a analitzar el canvi relatiu i la tendència, és preferible que es facen mirant l'evolució de les taxes de variació… en aquest cas de la taxa de variació de la productivitat per hora treballada a Vila-real entre 2012 i 2024. És bastant plana, sobre el dos per cent, fins a 2019; cau llavors per l'efecte del Covid, i aquests últims anys hem aconseguit xifres pròximes al set per cent, i en 2024, el quatre per cent. És una evolució per damunt de la d'Espanya (excepte l'any covid). La nostra Renda disponible mitjana és d'uns 23.000 euros mentre que per a Espanya és d'uns 15.000 euros (any 2023).
Aquestes xifres són solament part de la fotografia i són bones xifres.
La productivitat també té a veure amb el cost laboral unitari – imaginem que les empreses incorren en costos per contractar treballadors. Així el cost laboral unitari serà major quant majors siguen els salaris i menor com més gran siga la productivitat; és una mesura de la nostra competitivitat. Per què? Doncs perquè afecta al marge empresarial: menors costos laborals unitaris permeten a les empreses baixar preus i poder mantindre els seus marges.
El cost laboral unitari va pujar prop d'un quatre per cent (això és per a Espanya) en 2024. Si el nostre creixement de la productivitat per hora treballada va ser superior a la mitjana nacional això ens situa en bons nivells de competitivitat.
Però i a nivell internacional?
He pres dues dades: a Alemanya la productivitat per hora treballada va ser de 68.50 euros/hora en 2024 i a Itàlia de 54.20 euros/hora… la de Vila-real de 49.25… per damunt de la mitjana espanyola. Nosaltres tenim un fort competidor europeu en el sector del taulell.
(vaig al segon element). Parlant de la localització empresarial, hi ha un element molt important al qual vull referir-me: les infraestructures de transport. Existeixen estudis que confirmen que el nombre de plantes industrials creix en aquelles zones amb millors accessos a xarxes de transport, siga per carretera o per ferrocarril.
Més fins i tot, un treball recent (de 2016 i període 97-07) obté que millors accessos a autovies i autopistes a Espanya ha suposat una millora de la productivitat a nivell d'empresa d'entre un 1.3 i un 1.7%. El tema de l'alta velocitat, el corredor mediterrani en particular, ha atret la nostra atenció en moltes tertúlies dels dijous. És un mode de transport menys contaminant, millora les connexions entre ciutats i també afavoreix el dinamisme dins d'elles.
L'alta velocitat té conseqüències indubtables sobre el desenvolupament regional: creixen les activitats industrials i de serveis, els districtes urbans pròxims a estacions d'alta velocitat atrauen més activitats en el curt termini (Vickerman 2025) i també es produeixen millores tecnològiques promogudes per un augment de la competència (Anming 2024).
Crec que aquesta és una qüestió fonamental per al desenvolupament urbà en un sentit ampli del terme i que de ben segur ocupa i preocupa els gestors de polítiques públiques.
La nostra població no deixa de créixer des de 2021. Un 18% de la nostra població té més de 65 anys i la nostra piràmide poblacional està bombada…un trenta per cent entre els vint i els quaranta-cinc anys.
El nostre índex de Gini (mesura de desigualtat de la renda) és de 28.12 en 2023, per davall de la mitjana nacional i comparable al dels millors municipis industrials.
Aquestes xifres em serveixen per a tancar la intervenció amb algunes reflexions. Atenguem els nostres majors, cuidem la formació dels nostres treballadors, serem més productius i competitius, no descurem les infraestructures de transport…En definitiva, invertim més en actius intangibles, com el capital humà, activitats d'R+D, imatge de marca. Ens farà millors.
Tenim el repte de créixer de mode sostingut ja que suposarà millores de benestar per als nostres veïns. Els vímets/fonaments són sòlids i tant de bo que estiguem tots ací dins de deu anys per a detallar excel·lències econòmiques de Vila-real i que Vila-real Informació li ho puga comptar.
