Pascual Broch en l'acte del desé aniversari de Vila-real Informació: El president de la Comunitat de Regants Broch adverteix de la incertesa que envolta al sector agrari i es pregunta: "Quan celebrem els pròxims 10 anys del periòdic qui treballarà la terra?"
Vila-real Informació va celebrar el dijous un acte per a celebrar el desé aniversari del periòdic digital amb la presentació d'una revista de l'actualitat de la ciutat des de la inauguració d'aquest mitjà informatiu. I també amb una taula redona per a reflexionar sobre el futur de Vila-real.
Van parlar de futur des de tres punts de vista. El sector agrari, l'economia i la institució més pròxima al ciutadà, l'ajuntament.
Comencem amb Pascual Broch, president de la Comunitat de Regants de Vila-real. Qui ha titulat la seua participació com ‘El futur penja d’un fil prim’.
La economía va ser a càrrec de Rafael Moner Colonques, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València amb la ponència: ‘Creiximent i Productivitat: una mirada reflexiva del present i el futur de Vila-real’.
I el futur, des del punt de vista institucional va ser a càrrec de José Benlloch, alcalde de Vila-real, que ens va parlar sobre ‘La Nova Vila-real del Segle XXI. Horitzó 2035’.
Ponència de Pascual Broch: "La nostàlgia no paga factures"
Bona vesprada a totes i a tots. Enhorabona a Vila-real Información pels seus deu anys (La comunió de la criatura Ximo), i gràcies per donar veu a l’agricultura en esta celebració.
El que passa als nostres horts també forma part de la vida del poble i mereix ser contat.
Un aniversari convida a mirar arrere. Però hui voldria mirar deu anys avant: quan celebrem els vint anys de la revista, qui treballarà les nostres terres? Quantes continuaran cultivades?
He triat el títol 'El futur penja d’un fil prim' perquè tenim motius de preocupació, és cert, però també oportunitats que hem de saber vore i aprofitar. Res més optimista que tindre futur.
Les dificultats les coneixem. Els costos de producció han augmentat: adobs, energia, tractaments, mà d’obra… I el preu que rep el llaurador no sempre permet compensar-los. El canvi climàtic afegix incertesa. La calor, les sequeres, el canvi del regim de les precipitacions i les pluges intenses compliquen el treball. Les noves plagues importades ens obliguen a estar més pendents del camp i a gastar més per protegir una collita que encara no sabem a quant cobrarem.
Al final, la pregunta és ben senzilla: després de pagar-ho tot, què ens queda? Podem estimar molt els nostres horts. Però la nostàlgia no paga factures. I permeteu-me una frase que pot incomodar: 'L’amor al nostre poble, a la nostra terra, ens ha matat agrícolament'. Ho dic perquè, a vegades, hem confós conservar la nostra agricultura amb mantindre-la exactament com l’hem coneguda. Hem volgut conservar cada trosset de terra i cada manera de fer, encara que els comptes ja no eixiren.
Estimar la terra també exigix acceptar canvis que permeten continuar treballant-la. I alguns d’eixos canvis ja estan arribant. Hi ha terres que canvien de mans, explotacions que guanyen superfície, professionals que assumixen més parcel·les, canvis de cultiu i gent jove que aporta preparació i ganes.
Una finca més gran pot facilitar la mecanització, l’organització del treball i les inversions.
També podem avançar agrupant la gestió de parcel·les. El que importa és que es cultiven bé i que qui les treballa puga guanyar-se la vida. Es possible que tots no capíem en l’agricultura del futur.
Hem de parlar també del policultiu: combinar diferents cultius dins d’una explotació o en diverses finques, quan les condicions ho permeten. Podem estudiar com complementar els cítrics amb hortalisses o altres produccions amb eixida comercial. Diversificar pot ajudar-nos a repartir riscos, però cal fer-ho amb coneixement agronòmic i de mercat.
També necessitem una agricultura que incorpore pràctiques compatibles amb la producció ecològica: cuidar el sòl, gestionar les cobertes vegetals, afavorir els insectes beneficiosos i ajustar l’aigua i els adobs a les necessitats del cultiu.
Ara bé, eixa transició necessita assessorament agronòmic i recursos econòmics. Perquè 'no es pot fer agricultura verda amb els números del banc en roig'. La sostenibilitat també ha d’arribar a l’economia de qui treballa la terra.
Des de la Comunitat de Regants estem fent la nostra part. Els contadors intel·ligents, les sondes d’humitat i la digitalització ens ajuden a conéixer millor què passa al camp, ajustar el reg i detectar problemes.
Modernitzar té sentit quan facilita la faena i millora la gestió. Eixe és el nostre compromís. Però el futur del camp necessita també suport públic útil, investigació davant les plagues i oportunitats reals perquè els joves puguen incorporar-se.
I necessita que Vila-real valore les seues terres productives. Els mitjans locals ens podeu ajudar explicant tant les dificultats com les possibilitats que tenim davant.
Voldria acabar amb una reflexió: si arriba una crisi alimentària greu, que vindrà i en poc de temps, disposar de terra cultivable, d’aigua i de persones que sàpien produir aliments pot marcar la diferència entre sobreviure o morir. Qui conserve terra i puga treballar-la tindrà una possibilitat d’alimentar-se.
Com a persona, família o poble, conservar eixa capacitat ens protegix a tots. El futur penja d’un fil prim. Però mentre penge d’un fil per prim que siga hi ha futur. Cuidem-lo ara, mentre encara tenim terra, aigua i persones disposades a continuar. Moltes gràcies. I enhorabona a Vila-real Informació.
