Aparador ple de fum

Dora Llop Montón. Coordinadora General de Organització del PP Vila-real.

Des que començara la crisi la principal preocupació dels veïns de Vila-real és, sense cap dubte, que hi haja més treball. Partint de la base que l’ocupació ho generen les empreses, és necessari i imprescindible tenir en compte les necessitats de teixit empresarial per a generar un mercat laboral més dinàmic.

Si algú revisa aquestes demandes es troba amb que les empreses de la província demanden coses de sentit comú per al bon funcionament de les seues empreses i, per tant, la millor integració de les mateixes en la gran trama competencial en què estàn immerses i de la qual han d’eixir victorioses per a un bon desenvolupament de les seues funcions, podent així aconseguir l’objectiu desitjat per tots, més treball.

Els empresaris reclamen rebaixar les càrregues burocràtiques, ajudes per a ser més competitius en les seues exportacions, per a modernitzar les seues empreses i ser més eficients o juntar esforços públics i privats per a cridar als possibles inversors. Amb aquestes peticions sobre la taula, és hora de preguntar-nos què fan els nostres governants per a aconseguir-ho, què fan per facilitar les coses per a aconseguir l’objectiu de tots, ser més eficaços per a poder crear més treball.

Intentant contestar aquesta pregunta, en el meu cas només puc parlar del que conec, la meua ciutat, Vila-real. Des de 2011, època en què vaig començar a dedicar-me a l’activitat pública, puc afirmar que en la meua ciutat ens hem convertit en un aparador d’organització d’esdeveniments, congressos, fires i trobades, els quals ens costen a tots molts euros de l’erari públic i serveixen no poques vegades, per a ‘aplaudir’ a italians, colombians, russos, etc.

I a nosaltres, els que paguem els nostres impostos religiosament, ens beneficia en molt poc o en gens: els empresaris es queixen que l’Ajuntament tarda a pagar més del que diuen, una llicència d’activitat fàcilment pot tardar nou mesos a tramitar-se, una llicència d’obres, ni et dic, un simple paper es perd entre els secrets del consistori més fàcilment del que a tots ens agradaria…. i el govern, fidel a la seua política d’aparador, segueix publicitant els seus ‘éxits’ traient pit de la BUC,  feta pel govern anterior, de l’Hospital de la Plana, fet pel govern anterior, del Centre de Tecnificació Esportiva, fet pel govern anterior, del Centre de*Fires i Trobades, fet pel govern anterior.

Enfront d’açò l’atur en 2015 estava en 4.487 persones i en 2016 en 4.581 persones. Llavors, Què venem?, Què posem en l’aparador? Doncs fàcil: fum.