Lluïsos de Vila-real: 150 anys d’història

Joan Josep Seriols i Pla. President dels Lluisos entre 1992 y 1998.

1 de gener de 1873, una data que pot ser insignificant per a qualsevol persona però que per a la ciutadania de Vila-real no deixa de ser important. Aquell dia, o almenys així consta oficialment, naixia a la nostra ciutat la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonçaga i Sant Joan Berchmans, coneguda per tot arreu com a Congregació de Lluïsos de Vila-real.

Fa ja 150 anys es donava el tret d’eixida a un dels grans esdeveniments que s’han produït a la nostra ciutat en els darrers dos segles, no ja pel que significa avui dia dita entitat sino per tots aquells fruits que ens ha donat al llarg de la seua història. D’ací han eixit moltes institucions de la ciutat com ara la Cooperativa Catolico-Agrària, confraries com els Dolors i les Angusties, el Club Ciclista Vila-real, l’Agrupació Coral els XIII, etc. i s’han creat activitats al llarg d’aquests anys que han tengut la seua importància en el seu moment: qui no s’enrecorda del Certamen Literari rampa de llançament dels nostres poetes de finals del segle XX com Antoni Pitarch, Manuel Villarreal, Vicent Fausto, i on es van arribar a presentar més de dues centes obres en una edició, el Concurs de Fotografia de caràcter nacional amb més de tres centes fotografies per edició i amb importants participants d’arreu de l’Estat, les revistes escrites «Azul y blanco», «Tu», o «Exagono», on van escriure per primera volta un bon grapat de periodistes, historiadors, i investigadors vila-realencs, la revista musical «Acorde» aleshores única al nostre país, la creació dels Aplecs de la Plana a mans de joves lluiseros en uns anys molt convulsos per a la nostra societat, les Trobades de Dolçainers i tabaleters, la Pujada a la Balma en bicicleta que també compta ja amb 10 anys i com no, l’activitat més popular i concorreguda en un sòl dia, la Matxà de Sant Antoni de la que enguany celebrem també el seu 50 aniversari. I totes aquelles que em deixe.

Però a banda de les entitats i activitats que han anat sorgint, el que més cal destacar és el caràcter humà i cristià i l’empremta que han deixat els Lluïsos en tota la joventut que ha passat per ací i que s’ha demostrat ser una bona pràctica per al nostre posterior desenvolupament en la vida social i professional. I tota eixa empremta continua i ha de continuar, deixant a la joventut que s’espavile per ella mateixa, que sàpiga afrontar tots aquells problemes que s’hi poden trobar al llarg de la vida: afrontar entrevistes, presentar projectes, parlar amb persones importants, desenvolupar-se en un ambient hostil, etc. I el que és més important, que als Lluïsos hem estat, som i serem tots i totes iguals, de la primera a l’última persona, com em va dir un «xiquet» que vàrem tindre al campament fa 30 anys: «allí ens tractàveu a tots igual, guapos, lletjos, prims, grossos, espavilats, introvertits i gràcies a això he arribat on estic ara», i ha de continuar així.

Per molts anys Lluïsos i Lluïses.