El Villarreal ha d’estar en la final de l’Europa League

Ximo Tirado. Director de Castellón Información i Vila-real Informació

És un desig però també de justícia, per mèrits propis i trajectòria, que el Villarreal Club de Futbol SAD estiga i jugue la final de l’Europa League que es disputarà el 26 de maig en l‘Arena Gdansk a Polònia. El partit d’anada en ‘El Madrigal’, jo així li continue cridant, davant l’Arsenal no ha fet justícia pel que es va disputar en el terreny de joc. Un 2-1 és un avantatge curt i perillós, però l’esperança és l’últim que es perd i pot ser suficient per a passar l’eliminatòria i jugar una final, seria la primera de la història, ens el Manchester United que va estomacar al Roma.

La veritat és que el penal que va xiular l’àrbitre Artur Manuel Ribeiro, del comité portugués, va anar de riure. I aquesta circumstància pot influir i molt en l’esdevenir de l’eliminatòria. No és de rebut que col·legiats com aquest siguen els encarregats d’impartir justícia en partits tan importants com un Villarreal-Arsenal.

Mirant el partit d’anada de la semifinal em van vindre molts records de quan realitzava les cròniques del Villarreal en Tercera Divisió, Segona B i Segona, i també de la semifinal de la Lliga de Campions que juguem davant l’Arsenal fa ja uns quants anys. Vaig estar en Highbury i també en El Madrigal. I va ser una oportunitat perduda. Però ara tenim una altra i cal aprofitar-la, per difícil que resulte. I és el moment, encara que siga sense aficionats, perquè el Villarreal jugue una final europea.

I també em van vindre a la memòria dos companys, potser millor dir amics per les hores que compartim parlant del Villarreal en una tertúlia radiofònica durant diverses temporades, Juan Bautista Catalán Mínguez i Pepe Chiva. Periodistes, cronistes del Villarreal i, sobretot, que volien al conjunt groc. Perquè per ells dos també el Villarreal ha d’arribar a la final. I per Pascual Font de Mora i pels propietaris actuals del club. I com no, per l’afició. Que sempre ha confiat en aquest equip i que ara continua espentant perquè el somni de convertisca en una realitat.

Hem d’intentar-ho i ho aconseguirem. El Villarreal ha d’estar en la final de Gdansk. I necessitem que els jugadors s’impliquen, si cap una mica més, per a guanyar en el *Emirates Stadium de Londres, ja que darrere de tots ells està una ciutat, Vila-real, una afició que patirà des de casa, i com no, esperem tots que aquesta vegada els nostres patrons, Sant Pasqual i la Mare de Déu de Gràcia, ens tire una mà i la il·lusió i el somni es facen realitat.

Ens veiem, encara que no puguem estar, a Gdansk, i fem història, pel Villarreal Club de Futbol i per Vila-real.