Benlloch: “He fet una llista amb persones que coneixen l’Ajuntament i per a governar no posaré línies roges”

Perfil

Plat preterit · Arròs del senyoret

Aficions · Estar al camp, la muntanya, llegir, esport, viatjar i llegir

Un lloc de Vila-real · L’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia i la Basílica de Sant Pasqual

Un viatge · Algun país d’Àsia, que és un continent on no ha estat mai

Pel·lícula · ‘Los santos inocentes’ Mario Camus (1984)

Llibre · Sobretot li agraden els de gènere d’antropologia i el que més present té i més l’ha marcat ha sigut ‘Sapiens, de animales a dioses’ de Yuval Noah Harari (2011)

                    Un personatge històric i/o polític · Jesucrist

El candidat a revalidar l’alcaldia de Vila-real per tercera vegada, el socialista José Benlloch aborda projectes de futur, el panorama polític i la llista de la formació, no exempta de polèmica. Basa el seu programa a recuperar l’Ajuntament per als veïns, l’aliança amb la societat civil, les polítiques per a les persones, les oportunitats i la defensa de la ciutat. Assegura que Noelia Samblas li agrada perquè completa l’equip i té experiència a Ca la Vila i afig que encara que amb qui més còmode governa és amb Compromís, no es tanca a dialogar amb cap partit.

Vila-real Informació/S. Nejjar

• Quins són els punts prioritaris del seu programa?

No anem a inventar res nou en el nostre programa electoral, ja que governem des de 2011 i com resa el lema, queda moltíssim per fer. La situació econòmica tan dolenta que va a arrossegar l’Auditoria i que era una obvietat, ens fa fet renunciar a molts dels projectes que ens hauria agradat fer, malgrat això creem que la ciutat va millor i mantenia viu el projecte que vam iniciar en 2011 amb el canvi i que molta gent reconeix com a important, per tant no vaig a prometre allò que no puga fer, cosa que sí que veurem ara amb tots els partits que es presentaran, que faran promeses de fets que no són ni tan sols competència seua. En tot aquest joc i mercadeig no vaig a entrar. El meu programa electoral és el mateix que vaig presentar en 2011, i està basat en criteris de valor molt clar. El primer, recuperar l’Ajuntament per als veïns i veïnes, obert, de tots, no prepotent i dialogant. Jo no entenc l’Ajuntament de Vila-real com una cosa meua i és un mantra que cada dia que m’alce m’ho recorde.

En segon lloc, aliança amb la societat civil per a transformar Vila-real. Associacions, universitats, empreses, veïns, etc. El PP ens critica en assumptes com els pressupostos participatius i jo em pregunte, quina ciutat que destina tres milions a convenis amb entitats té pressupostos participatius? Cap, destinen 500.000 euros i res més. No hi ha un exemple tan clar de participació com aquest però ells encara no s’han assabentat. Hi ha uns organismes i reunions, però a banda d’açò, la participació està ací, amb tres milions perquè entitats com Creu Roja, Càritas o Joventut Antoniana facen el que creguen convenient amb plena confiança.

En tercer lloc, polítiques pensades per a les persones, quart, oportunitats i quint eix, la defensa d’allò nostre, de les nostres tradicions, per això diem en el nostre lema de campanya, ‘Vila-real, primer’. Crec que no hi ha en aquests moments un partit polític a Vila-real que tinga tan clar que estic al cent per cent per a defendre els interessos de la nostra ciutat. El PSOE està més que ningú per a açò i no per a defendre el seu partit. Ho he demostrat anant-me de la Diputació i en mil ocasions més amb les decisions preses; especialment ho demostrem cada dia quan defensem aspectes l’Hostal del Rei. Un fet tan greu com aquest, amb tot el que ha arrossegat, com és l’especulació d’un monument amb protecció nacional. És incomprensible que encara reba crítiques de l’oposició quan la gent en el carrer em para per a donar-me ànims per a continuar lluitant per ell. Hem recuperat coses com els Gegants, impulsem la Fundació Sant Pasqual, tots els nostres símbols, junt amb Compromís, que sempre han estat al nostre costat. L’alternativa que es planteja com a govern en aquest poble està a anys llum. Veem a molts polítics en llistes nacionals, autonòmiques… el que demostra que els importa molt poc el poble i han renunciat a treballar per ell. Jo podria anar en qualsevol llista sense cap problema i he dit que no, perquè el que m’importa és Vila-real i vull treballar per ella.

Per tant el nostre programa electoral, va en eixa línia, no vaig a prometre res puntual i concret perquè ens ha quedat en el tinter moltes coses en els últims anys i no hem pogut per molts motius com la falta de recursos o d’habilitat en alguns moments… perquè som humans. Com hem repetit moltes vegades, només hem complit el 30% del nostre programa a Vila-real, perquè el 70% dels esforços restants els he dedicat a ser advocat d’aquest Ajuntament i defendre’l dels empastres i les il·legalitats del PP. Aquesta és la raó per la qual queda tant de programa electoral de 2011 i 2015 que no cal pegar més voltes, sempre tenint el compte el canvi de necessitats de la ciutat per la seua evolució i nous reptes i que tindrà nous projectes. En aquesta línia hem preparat la jornada des del partit, Fòrum Vila-real 2030 perquè la ciutadania aporte les seues idees de forma participativa i les puguem incorporar al nostre relat de ciutat moderna que mira al futur amb optimisme i ganes de progressar.

• Fa poc es va fer pública la llista del PSOE, amb incorporacions sorprenents, com és la de Noelia Samblas, neboda de Pasqual Batalla, i altres noves però properes al partit. Què ha pretés amb aquest equip, que creu que aportarà a la ciutat?

Amb aquest equip he pretés donar estabilitat a la ciutat. Si mirem enrere, en 2011 van entrar a governar amb quatre formacions polítiques amb moltes dificultats i molt d’escepticisme i convertint-nos en un exemple vam deixar de banda moltes idees nostres pel bé comú i és un fet que reconec a Esquerra Unida, Iniciativa, Compromís i PSPV. D’eixe projecte inicial es va passar en 2015 a un altre encapçalat pels socialistes, exemple únic de ciutat gran a la Comunitat Valenciana, i vam considerar que com el projecte continuava viu si els socis que estaven amb nosaltres volien continuar treballant s’havien de sumar, ja que moltes de les Regidories les portaven ells i no valia la pena desaprofitar el treball de quatre anys. Com a exemple, la denúncia de les factures irregulars de Piaf en 2012. Estem en 2019 i la justícia encara ha assegut ningú a la bancada. Les coses tarden molt, per tant, no ens ajuda que ara entre algú nou i s’haja de posar mans a l’obra des de zero amb projectes que porten seguiment i treball d’anys per una mateixa persona.

S’han quedat a meitat molts, com el Molí la Vila, amb només una fase feta i tres o quatre pendents. Un nou regidor l’hauria d’estudiar amb profunditat, revisar-lo, fer les seues aportacions… Tornaria a endarrerir un projecte molt important i Vila-real no està per a perdre temps, ja que creix a un bon ritme en oportunitats, ocupació, innovació i internacionalització. Per tant he volgut fer una llista amb gent que sap que tenim entre mans. No vaig a fer experiments amb aquesta ciutat i si eres el líder en molts àmbits en la Comunitat, com indústria, amb tres milions obtinguts dels onze totals en ajudes convocades per l’IVACE a la Plana, com vas a tirar per la borda tot el treball fet i començar tots de nou a aprendre? Aquesta és l’explicació que en llista siguen en la seua ampla majoria persones que coneixen de prop l’Ajuntament, perquè em semblava un risc molt gran fer un equip totalment innovador. Això no vol dir que l’equip tinga només virtuts, tots tenim defectes, jo el primer, però aquesta experiència i coneixement ha sigut crucial per a mi a l’hora d’idear l’equip. Ha costat molt que els regidors coneguen les noves normatives i lleis de gestió local com el nou model de fiscalització. Per tant, si el nostre projecte es basa en l’aliança en la societat civil, aquesta no és possible sense confiança i tindre nous perfils i nous regidors que hagen d’estar guanyant-se la confiança de les entitats de nou, amb les quals hi ha una comunicació continua els set dies de la setmana, seria molt costós, eixa confiança no es guanya en dos dies, eixe ha sigut el criteri fonamental que he utilitzat en la llista i si hi ha tres noves incorporacions, són persones que han estat en càrrecs d’assessors i saben el que és aquest Ajuntament i han compartit el nostre projecte de ciutat des del primer moment.

La incorporació de Noelia Samblas té la seua explicació. Jo he esperat que Compromís creara la seua llista sencera i la fera pública i quan ja havien acabat, li ho vaig plantejar a Samblas, que ha treballat en el Gabinet d’alcaldia i que coneix fil per randa el funcionament. A banda, em pareix una persona que pot cobrir a la perfecció un espai per la seua capacitat i formació, aspectes com les tradicions del poble, les entitats, la Junta de Festes i la confiança necessària d’un càrrec públic per part dels veïns, la té, per tant, amb tota la meua millor voluntat li vaig plantejar que el seu paper com a regidora seria molt important per a nosaltres, més enllà de l’interés electoral, ja que era un tema de fer equip i cobrir un espai com és el més protocol·lari, atenció a les entitats, institucional, de tradició i cultura i per això vaig pensar en ella. Aleshores, només puc afegir que serà una incorporació que és i serà fonamental i mai en la vida vaig pensar en la seua adhesió des d’un punt de vista estratègic o de rèdit electoral, sinó en termes d’equip i des d’un punt de vista col·lectiu.

• Té alguna línia roja pel que fa a aliances? Tem l’entrada de noves formacions en l’Ajuntament?

Jo no tinc cap línia roja per a governar. Ficar aquests límits infranquejables en democràcia em sembla una barbaritat. Si les hagueren posades els nostres avis i pares en la transició encara estaríem pegant-nos pel carrer cada dia. Em pareix una barbaritat, cal dialogar i entendre’s. S’han de posar els programes damunt de la taula i quan un aporta un que no té res a veure en el teu i que va totalment en contra dels teus valors, el més normal és no poder compartir un govern però parlar sí. I fins i tot la persona amb les pitjors idees que et puguen semblar i que pot ser un ‘troglodita’, pot aportar un dia una proposta amb sentit i trellat. Aquesta és la meua opinió i tot açò que estic veent en l’àmbit nacional, de les línies roges, de ‘a Sánchez ni agua’, em fa replantejar-me si és una democràcia. Els veïns i veïnes ens voten perquè ens fiquem d’acord, confien en nosaltres per a gestionar la política en el parlament. Puc dir que no vaig a participar en aquest circ. Evidentment amb qui més identificat em sent i còmode és amb Compromís i compartisc un projecte, però podria parlar amb qualsevol altre per a avançar. Pot comprovar-se que més del 90 per cent de les propostes s’aproven per unanimitat al ple i després cada un munta el seu espectacle, ho entenc, forma part de la política. No obstant això, aspire a tindre majoria absoluta, perquè no tindre-la seria fer passos enrere, amb la situació urbanística, el creixement econòmic previst en el futur i les oportunitats que hi ha sobre la taula, una minoria desestabilitzaria i bloquejaria tots els plans i en el cas, per exemple, que una empresa plantejara un projecte amb una forta inversió per mig, ens veuríem obligats a ajornar una decisió esperant el seu vistiplau a canvi, per exemple, d’un pacte per a posar en marxa alguna mesura del seu programa i finalment la firma optaria per altra oferta o localització més avantatjosa. El que vull explicar amb això és que l’estabilitat és crucial per al desenvolupament del poble i sempre he demostrat que puc dialogar i algunes decisions han tornat enrere i no s’han pres perquè els socis de Compromís han fet reflexions i encara que no estat d’acord he entés que també teníem un marge de decisió, i al revés també, hi ha coses que si haguérem governat en solitari, no hauríem fet en aquesta legislatura. El diàleg és la base de tot i forma part de la convivència política i la democràcia parlamentària i no hi ha res més important que això.