Benlloch: “El soterrament de la via i el Port Sec, en un termini d’any i mig”

L’Ajuntament de Vila-real prepara la presentació del projecte mentre es constitueix una societat amb una de les navilieres més importants

E Molina / Rubén A. Jaime / Vila-real Informació

L’ajuntament de Vila-real espera presentar en breu un doble projecte, fonamental per a la ciutat: La creació del Moll Sec al costat de la via amb una estació de Mercaderies especialitzada per a la ceràmica. Ja té el vistiplau d’Adif. I, paral·lelament, el projecte de soterrament d’aqueixa via al seu pas pel centre de la ciutat, aprofitant també el nou traçat de l’AVE València-Tarragona. “És un moment històric que la ciutat ha d’aprofitar”

L’alcalde de Vila-real, José Benlloch, afirma que la ciutat està en un moment històric per a impulsar el desenvolupament de la ciutat amb dos projectes històrics: El Moll Sec i el soterrament de la via:

“Els dos formen part del mateix projecte. És a dir, si hi ha alguna oportunitat històrica a Vila-real per a enterrar la via, és ara, gràcies al Port Sec o a l’Estació de Ceràmica“.

Això és així, afirmava l’alcalde, perquè es donen les circumstàncies adequades per a poder traure tots dos projectes en un termini d’any i mig.

I és que, comentava: “El desenvolupament del Corredor Mediterrani és una realitat i una necessitat. Anem més lents del que deuríem, però el futur és ací. Està en els Ports i és al tren. I està a eliminar molt de trànsit de llarga distància de vehicles i camions. Això no significa que no hàgem de necessitar els trailers i els camions, que aqueix és un sector de transport molt important en el futur, també”.

Aquest és el plantejament que es va fer Europa i que, també, desenvolupa el Mitma, per a impulsar un sistema de transport intermodal: Utilitzar els ports com a autovies de la mar, i, al seu torn, desenvolupar un ferrocarril potent que transporte les mercaderies en les grans distàncies. El ferrocarril és un mig segur, menys contaminant que pot traslladar les mercaderies d’un extrem a l’altre de l’arc mediterrani.

Ara bé Significa això que desapareixeran les empreses de trailers i camions que funcionen en l’actualitat?. José Benlloch afirma taxativament que no, el que ocorre és que la seua mobilitat serà diferent:

“Resulta que a Vila-real tenim l’empresa més gran de transports, la més gran d’Espanya. La més gran d’Espanya en moble, que és GamaDecor, en facturació. I la més gran de camions, que té 300 vehicles ací, en el Clúster de Ceràmica de la carretera d’Onda, i 600 treballadors“.

“El sector del transport no va a desaparèixer, però estem canviant el xip en moltes coses. En aquest moment ja resulta molt difícil trobar conductors que estiguen disposats a desplaçar-se quilòmetres i quilòmetres per Europa i passar tantes jornades fora de casa. Al final, aqueixos camions hauran d’estar per a portar la mercaderia a Saragossa, per a portar-la a Terol i, a la nit, tornar a casa“.

“El que evitarem, destacava Benlloch, és la llarga distància. La contaminació durant tres dies d’un camió ficant-se pels Pirineus a mitjana Europa per a portar uns taulells”.

Aquest és, precisament el model que impulsa el Corredor Mediterrani i l’estació de mercaderies Intermodal per la qual va apostar Vila-real. Va ser quan va proposar utilitzar el milió de metres quadrats que es troba enfront de Porcelanosa per a crear allí aquesta infraestructura. Només que, en aquells moments, va ser Castelló la que es va adjudicar aquell projecte.

“Jo vaig dir una vegada, explicava José Benlloch, quan competim amb Castelló per l’Estació Intermodal, que Vila-real va jugar la Champions, la final, amb Castelló, i va guanyar Castelló, bo, però que trauríem rèdit d’aqueixa final. I la traurem.

Evidentment, no ens va tocar la intermodal amb una milionada d’euros que també aniran a l’Ajuntament de Castelló en ingressos, en impostos de construccions i totes aqueixes coses.

Ho acceptem, ens van guanyar per molt poquets punts. Però és veritat que hi havia un element que va buidar l’equació. Em van reconéixer que, a Vila-real aqueixa estació era molt més senzilla, més ràpida i més barata de fer; teníem fins a la qualificació del sòl com a industrial. Però la diferència era estar o no al costat del Port. Com no hi havia Port no es podia utilitzar diners europeus per a construir això, que si es podria tindre a Castelló on podria vindre vindre molts diners de Ports de l’Estat”.

I jo vaig callar. Tota la resta no em convencia, però això sí, i era veritat”.

Aquella decisió de Conselleria i Ministeri va poder alterar els plans inicials de vila-real i de les seues empreses, però va obrir nous camins que no són incompatibles amb la Intermodal del Port. I així ho explicava l’alcalde, José Benlloch:

“jo també vull, perquè les meues empreses, les meues 1.080 indústries, que té Vila-real, 1.800 comerços i 1.080 indústries, també depenen molt del Port i dels projectes com el de la Volkswagen i el que es faça a Sagunt. Estem en un punt geoestratègic especial. Perquè això és el que té Vila-real, estem enmig de tots. Fins de la part logística de Zargoza i Aragó. Aqueixa és una realitat que tenim”.

El Port Sec l’estació de la ceràmica

I afegia: “Però resulta que, ara ve un empresari, un emprenedor com Fernando Roig i parla amb els de Porcelanosa i amb els altres, portem dos anys i mig amb això, i es pregunta què fer amb un milió de metres quadrats situats davant de Porcelanosa”.

“I amb la idea aqueixa del transport del futur per tren pensem: que meravella seria que Porcelanosa poguera acostar els taulells al tren!, que puguen passar-los per un túnel. Que els taulells passaren pel tren directament i no haguérem d’usar camions que salen cap al Port de Castelló, que molesten i que col·lapsen el trànsit”.

“I les altres empreses, per la Ronda Sud-oest, ja connectada des d’Onda, des de Ribesalbes, seria una oportunitat. No col·lapsem el Port i d’allí, la plataforma va cap allà. I això és ja una realitat. No ens ha donat temps a presentar-la adequadament, però està tot molt avançat. En un termini molt breu, perquè hi ha un acord i una societat que s’està constituint amb la naviliera més important del gestor de Ports del món per a la gestió econòmica, on parlem de 1.000 llocs de treball, directes. Això ja és una realitat, i ho serà en un any i mig”.

“I no solament això. Necessitem 200.000 metres per a una estació. Adif ha donat el vistiplau ja, els tècnics també han valorat positivament la proximitat amb la carretera, i que damunt ho faça el sector privat amb els seus diners…”

“I una vegada que tenim això, que per a nosaltres serà fonamental perquè permetrà liquidar també part del deute per a tindre més imposats de més empreses que s’instal·laran allí. Perquè, ací van 200.000 metres d’estació de mercaderies, contra la via, i després queden 800.000 que serà per a hotelitos, empreses logístiques, moltes d’elles ja s’han interessat pels terrenys, que poden ser col·laboradores i annexes a Volkswagen, tindrem molt de futur ací. Un milió de metres quadrats, prop de la ciutat i amb possibilitat de desenvolupament”.

“Amb tot el que ja s’està treballant No és també l’oportunitat històrica de lligar aqueixa estació nostra que, al final serà un ramal del Port de Castelló?”

“El que demanem, la qual cosa vam dir, va anar: crear una estació intermodal de ceràmica especialitzada auxiliar del Port que, quan el Port de Castelló no puga assumir, s’aniran els trens per a València, per a Sagunt o anirà per a Castelló, i s’anirà directament cap a Europa”.

La doble Plataforma de l’AVE València a Castelló

Mentre s’activaven els compromisos per a fer realitat aqueix Moll Sec va eixir a col·lació un altre projecte que també s’havia gestat fa anys, però que ara torna a estar sobre la taula:

La situació és que la via del ferrocarril actual, que uneix Castelló amb Vila-real, amb Sagunt i València, ha sigut adaptada al que s’ha denominat el ‘tercer fil’. El projecte contemplava inserir un raïl auxiliar enmig de les dues vies actuals per a mantindre l’ample ibèric però també, per a permetre que puguen circular per elles els trens amb un ample d’eix internacional, més estret que l’ibèric.

Amb això es pretenia prolongar el Corredor Mediterrani des de Tarragona (que ja ho té) a València. La realitat ha demostrat que, el cabal de trens de viatgers i mercaderies que circula pel llevant espanyol és molt més dens del que es pensava.

Va ser llavors quan es va recuperar el projecte de crear una doble plataforma, independent, només amb ample internacional, entre València i Castelló. L’objectiu és diversificar els trànsits en funció de les seues característiques: utilitzar la doble via actual per a mercaderies i viatgers de Rodalia i regionals; i la doble plataforma com a AVE per a viatgers.

I ací és on ha arribat l’oportunitat d’or per a una aspiració històrica de Vila-real. Perquè, com indicava José Benlloch, Vila-real està situada en un punt estratègic fonamental. Tot el que es faça ha de passar per la ciutat.

És llavors quan sorgeix l’altra clau de la qual parlava José Benlloch, que està també molt lligada al Moll Sec i la nova estació de mercaderies de Vila-real.

“I la clau és que l’AVE arribarà a Castelló (doble plataforma només en ample internacional entre València i Castelló), i que els estudis informatius estan damunt de la taula i que hi ha dues alternatives plantejades: o passen per dins de Porcelanosa i al costat de l’Autopista AP7, que s’ha desestimat, que per descomptat no té cap sentit, destrossa Alqueries. O passen per l’est. I l’opció aquest, que és la que nosaltres secundem i secunda tothom i és la que eixirà en breu, i la que s’aprovarà, va per darrere de l’Hospital de la Plana“. 

“És línia de l’AVE, raonava Benlloch, crearà una altra barrera més en el municipi. Nosaltres, per a anar cap a Borriana, cap a la mar i cap a la costa tindríem: la Nacional, la via del tren, que passa pel centre de la ciutat, i la de l’AVE. La de l’AVE, amb un talús de semisoterrament però a l’aire, i nosaltres haurem de fer ponts per a passar cap a Borriana”.

És el moment de soterrar la via al seu pas per Vila-real

“És el moment de soterrar la nostra. afirmava Benlloch. És que, si no, no té cap sentit… Amb aqueix projecte ens quedaríem amb dues barreres: la Nacional, que ja es convertirà en una carretera diferent en obrir l’AP7 i la CV10, i més comarcal, i més autonòmica; després ja, la de l’AVE“.

“I aquesta solució que proposem és la lògica. Perquè, a més, l’estació aquesta de Mercaderies, la via que utilitzaran els trens de Mercaderies no serà la de l’AVE, serà aquesta, que l’estan canviant sencera per a adaptar-la a l’ample internacional”.

Parlar d’una nova estació de Mercaderies a Vila-real no seria cap novetat…

“A Vila-real, ja tenim experiència, ja vam tindre una estació des de la qual es van manar trens i trens de taronges a Europa; teníem estació, teníem fins a duana, en aquesta ciutat es cobraven impostos estatals”.

“Aqueixa nova estació manarà el taulell on l’haja de manar i el farà a la nit, amb ample ibèric i per ample internacional. Perquè durant el dia passaran els trens de viatgers, els de Rodalia. I els de mercaderies què millor que vagen per davall terra a la nit? Són 2,3 quilòmetres“.

“És una broma per al que estan invertint a València per a soterrar l’AVE sencer per a fer-li un jardí a Joan Ribó? Que em sembla molt bé, fantàstic, però si hi ha mil i escaig milions per a soterrar aqueixa via, que ja estan començant la primera fase, i la Generalitat posa una part i l’ajuntament posa una altra part, i el fons europeu una altra part, estem disposats a parlar”.

I en aquest sentit, l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, no té cap dubte: “Com li he dit, juguem la Champions i vam ser molt lleials i ara han d’entendre que som una ciutat gran que també aspira a estar en el segle XXI i tindre oportunitats i pot oferir molt als altres”.

“Nosaltres també estem afectats per les obres de l’ampliació del Port, i del Corredor Mediterrani, assenyalava Benlloch, i haurem de generar en la zona nord de la ciutat una platja de vies perquè els trens pareixen. Nosaltres serem part d’aqueix projecte i el que cal fer és ampliar 2,4 quilòmetres, fins davant de Porcelanosa, i ja està”.

“Jo crec que això es produirà, clar, però no és un tema de dos dies. Parlem de 220 milions d’euros que pot valdre però I què? No passa res. Si és bo per a tota la província és bo per a la ciutat, és bo per al Port, per a fer-lo més competitiu”.

Tota la inversió de l’estació la fa el sector privat, les indústries de ceràmica, li l’estalvia el sector públic. Per tant, sent, mira, apostem pel públic. I com estan els fons europeus que és una oportunitat i està això del Corredor Mediterrani i els Accessos al Port, és el moment històric de reivindicar-lo. I ho farem. I per això he fet l’estudi ràpidament, perquè hem vist l’oportunitat real. Això no és una pel·lícula electoralista ni va de contar pel·lícules, perquè ara hi ha una realitat damunt de la taula, que és lògica. Tenim molts arguments per a convéncer a qui ha de decidir que això és així, i jo crec que ho serà”.