El creixement econòmic, l'estabilitat poblacional i el suport electoral en 2019 van confirmar l'èxit del nou model de gestió
Després del punt d'inflexió de 2016, Vila-real va iniciar una etapa de creixement sostingut que es va prolongar fins a 2020. La ciutat va aconseguir estabilitzar la seua població, millorar les seues dades d'ocupació i reforçar la seua projecció exterior, en un període que el propi alcalde recorda com un dels més positius de la seua trajectòria al capdavant de l'Ajuntament. Benlloch va revalidar la seua majoria absoluta.
E.M/XT/ Castellón Informació
Després d'anys marcats per les herències i les crisis, Vila-real va aconseguir revertir la tendència negativa per a mirar amb optimisme el seu futur. L'alcalde va explicar que les decisions adoptades a partir de 2016 van començar a donar resultats en un curt termini, gràcies a una estratègia basada en la diversificació econòmica i la col·laboració amb el teixit empresarial.
De la incertesa al creixement
Tal com Benlloch va defensar davant Vila-real Informació, la recuperació no va ser fruit de la casualitat, sinó d'un full de ruta clar que va permetre consolidar el creixement i superar definitivament el risc de retrocés demogràfic.
En eixe context, Vila-real va aconseguir mantindre's per damunt dels 50.000 habitants i va allunyar el risc de pèrdua de competències que havia marcat els anys anteriors.
Lideratge en ocupació i recuperació econòmica
Un dels indicadors més significatius d'aquesta etapa va ser l'evolució de l'ocupació. La ciutat es va situar durant diversos mesos de 2019 com el municipi de més de 50.000 habitants amb menor taxa d'atur de la Comunitat Valenciana.
L'alcalde José Benlloch va subratllar, en aquest sentit, que aquests resultats responien al dinamisme del teixit empresarial local i al model de col·laboració impulsat des de l'Ajuntament, que va permetre sostindre l'activitat econòmica fins i tot en els moments més complexos.
El model Vila-real: diversificació i empresa
La recuperació es va recolzar en un canvi estructural. El consistori va impulsar un model que apostava per la diversificació econòmica i evitava dependre exclusivament del sector ceràmic.
L'alcalde havia posat com a exemple a les empreses locals que van ampliar la seua activitat cap a nous sectors, la qual cosa els va permetre resistir millor la crisi i consolidar el seu creixement en els anys posteriors. Benlloch va afirmar també, que aquest enfocament es va traslladar també a l'acció municipal, que va fomentar noves línies de desenvolupament vinculades a la innovació, la ciència i la col·laboració amb entitats socials.
La projecció exterior: l'Estadi de la Ceràmica com a marca ciutat
Un de les fites d'aquesta etapa va ser la transformació de l'estadi del Villarreal CF en l'actual Estadi de la Ceràmica. La inauguració de la seua nova imatge, al gener de 2017, va convertir el recinte esportiu en un aparador internacional del sector tauleller.
La iniciativa, basada en la col·laboració entre el club i empreses ceràmiques locals, va reforçar la projecció exterior de Vila-real i va consolidar la seua identitat com a referent industrial.
Reconeixement institucional: innovació i lideratge nacional
El creixement econòmic vi acompanyat d'un major reconeixement institucional. Vila-real va reforçar el seu paper dins de la Xarxa Innpulso, impulsada pel Ministeri d'Economia, i es va posicionar com una de les ciutats referents en innovació tecnològica i social.
Aquest lideratge es va traduir en iniciatives orientades a la transferència de coneixement cap a les petites i mitjanes empreses, així com en la consolidació d'esdeveniments vinculats a la ciència i la innovació.
Transformació urbana i qualitat de vida
Durant aquests anys també es va avançar en el model de ciutat. L'Ajuntament va impulsar actuacions vinculades a la mobilitat, la conversió en zona de vianants i la millora dels accessos urbans, amb l'objectiu d'adaptar la ciutat a un creixement més sostenible.
Aquestes mesures es van combinar amb la reactivació d'infraestructures i la millora de l'entorn urbà, reforçant la qualitat de vida dels veïns.
Cultura, identitat i projecció turística
El període va estar marcat també per una intensa activitat cultural. La commemoració de l'IV Centenari de la Beatificació de Sant Pasqual va impulsar la programació cultural i turística, i va reforçar la identitat local i atraient visitants.
Al mateix temps, la consolidació de festivals i esdeveniments culturals va permetre diversificar l'oferta i projectar una imatge més dinàmica de la ciutat.
2019: la validació en les urnes
El cicle de creixement va tindre el seu reflex en l'àmbit polític. En les eleccions municipals de 2019, l'alcalde José Benlloch va revalidar la seua majoria absoluta, per a mantindre el seu govern en solitari.
Els resultats electorals es van interpretar com un suport al model de ciutat impulsat des de 2016, basat en la combinació d'estabilitat econòmica, innovació i desenvolupament empresarial.
Notícies relacionades:
