L'alcalde destaca el canvi d'estratègia de l'Ajuntament, la col·laboració amb empreses i el desbloqueig institucional com a claus de la recuperació
Després del moment crític de 2016, Vila-real va iniciar un canvi de rumb que marcaria la seua evolució en l'última dècada. L'Ajuntament va passar d'una gestió centrada en evitar la fallida a un model basat en la diversificació econòmica, la col·laboració públic-privada i les aliances institucionals. Un model que s'ha seguit com a exemple més enllà de la província.
EM/XT/ Vila-real Informació
Si el municipi de Vila-real va haver de plantejar-se el seu futur en 2016, el seu alcalde, José Benlloch també va aprendre una lliçó dels seus veïns. Els vila-realencs volien un alcalde més enllà que un gestor econòmic. "La ciutat em va donar una lliçó importantíssima; perquè és cert que jo em vaig limitar de 2011 a 2015 a gestionar la ciutat com un administrador concursal, no com un alcalde".
El canvi de ‘xip’: de gestor a alcalde
Tal com comentava José Benlloch a Vila-real Informació, fins a eixe moment la seua gestió havia estat centrada en sanejar els comptes, però que en 2016 es va produir un canvi d'enfocament perquè va comprendre que, a més d'estabilitzar la situació, era necessari començar a construir futur.
Eixe canvi de mentalitat va marcar l'inici d'una nova etapa, en la qual l'Ajuntament va començar a combinar el control de la despesa amb la planificació de creixement.
La relació amb la Generalitat: de l'enfrontament al desbloqueig
Un dels elements clau en eixe procés va ser l'evolució de la relació amb la Generalitat Valenciana. Jose Benlloch reconeixia a Vila-real Informació, que no sempre van ser cordials les relacions entre el municipi de Vila-real i la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular. Va recordar que els primers anys van estar marcats per tensions institucionals, fins i tot amb conflictes judicials per a reclamar inversions compromeses.
"Quan Camps va dimitir i va entrar Alberto Fabra vam tindre un temps de bastant enfrontament, fins al punt, que fins i tot per a cobrar els diners de la famosa biblioteca sense llibres, també sense acabar que em van deixar vaig haver de portar-los als jutjats. Però he de dir-li que, en 2014 concretament, comencem a desbloquejar coses. Van entendre que amb aquest maltractament a Vila-real i l'enfrontament no s'anava a cap lloc".
"Jo sempre he reivindicat i he posat a la ciutat per davant; i he d'agrair-li a Alberto en aquell moment, per exemple, la seua altura de mires".
Eixe canvi, a partir de 2014 va permetre desbloquejar projectes com el Centre de Tecnificació, El Palau de Justícia, amb un acord amb l'empresa concessionària perquè continuara avant, amb una part important que l'ajuntament va assumir. La piscina de l'Ermita...
La col·laboració institucional va facilitar la finalització d'infraestructures que havien quedat paralitzades després de la crisi.
Aquest enteniment va suposar un punt de suport fonamental per a avançar en un context de recursos limitats.
Recuperar la ciutat: desbloqueig d'infraestructures
L'Ajuntament va impulsar acords i solucions per a reactivar projectes que portaven anys paralitzats. Instal·lacions esportives, edificis públics i equipaments estratègics van començar a reprendre's mitjançant fórmules de col·laboració i aportacions municipals.
L'objectiu no era únicament finalitzar obres, sinó recuperar la funcionalitat d'una ciutat que havia quedat marcada per la crisi i la falta d'inversió.
Diversificació econòmica: la clau del nou model
El canvi d'estratègia es va recolzar en una idea central, indicava José Benlloch: reduir la dependència d'un únic sector.
En aquest sentit, l'alcalde va defensar la necessitat d'impulsar la diversificació econòmica, per al que també es va referir a moltes d'aquelles empreses de Vila-real que van aconseguir superar la crisi econòmica a través de noves iniciatives de producció, com va ser el cas del Grup Porcelanosa.
Segons va explicar, algunes companyies locals van apostar per ampliar la seua activitat més enllà del sector ceràmic, la qual cosa els va permetre resistir millor els moments de dificultat.
Aquest enfocament es va traslladar també a l'acció municipal, que va començar a fomentar noves línies de desenvolupament vinculades a la innovació i a l'ampliació de sectors productius.
Aliances amb empreses i societat civil
Un altre dels pilars del nou model va ser la col·laboració. L'Ajuntament va reforçar la seua relació amb el teixit empresarial local i amb les entitats socials, en un moment en el qual el sector privat travessava grans dificultats.
El consistori va actuar com a suport per a empreses i sectors econòmics que necessitaven mantindre la seua activitat, mitjançant l'impuls a projectes de menor escala que van permetre sostindre l'ocupació i l'activitat.
Al mateix temps, es va consolidar una xarxa de col·laboració amb associacions i entitats que també generaven oportunitats laborals i contribuïen a la cohesió social.
Un model basat en la col·laboració públic-privada
L'alcalde Benlloch va destacar, que aquesta etapa va consolidar un model de gestió basat en la cooperació entre administració i empreses. L'Ajuntament es va posicionar com un aliat del teixit econòmic local, i va facilitar recursos i espais per al desenvolupament d'iniciatives.
Aquest plantejament va permetre generar sinergies i enfortir l'economia local en un moment en el qual la inversió privada era limitada.
Els resultats: ocupació i recuperació
Les mesures adoptades van començar a donar resultats en els anys posteriors. Vila-real va aconseguir recuperar població i millorar les seues dades d'ocupació, fins a situar-se entre els municipis amb millors indicadors de la Comunitat Valenciana en la seua categoria.
L'alcalde Benlloch va assenyalar, que la ciutat va arribar a liderar durant diversos mesos les dades d'ocupació entre els municipis de més de 50.000 habitants, la qual cosa evidenciava l'efectivitat del model implantat.
A partir de 2016, Vila-real va iniciar un procés de transformació basat en el canvi d'estratègia de l'Ajuntament, la millora de les relacions institucionals i l'aposta per la diversificació econòmica. Les aliances amb empreses i societat civil, al costat del desbloqueig de projectes clau, van permetre establir les bases de la recuperació i consolidar un model de creixement que ha marcat l'evolució de la ciutat en l'última dècada.
Notícies relacionades:
- Deu anys de Vila-real Informació: una mirada a la ciutat, la gestió, la crisi i la transformació
- 10 anys de Vila-real Informació:d'un ajuntament “fet fallida” en 2011 al punt d'inflexió de 2016
