Un gol de Moleiro en el minut 95 li dona la victòria al Villarreal enfront de la Real Sociedad (2-3)

El ‘Submarí’ groc suma un nou triomf en un partit imperial on el canari va brillar amb dos golassos

Vila-real Informació Amb el triomf, els vila-realencs s’assenten un poc més a la zona de llocs de Lliga de Campions, segons classificats i a l’espera del resultat del Real Madrid. Va ser la Real Sociedad la que va disposar de les primeres oportunitats davant un Villarreal ben plantat i llest per a la pressió buscant eixir amb perill a la contra. Els blanc-i-blaus van buscar la meta de Luiz júnior per mitjà de Kubo i Sadiq, però no van disposar de clares oportunitats per a marcar. El conjunt de Marcelino, no obstant això, després d’avisar que anava de veres amb una volea de Comesaña en el minut 20, es va avançar a la mitja hora de joc. El gol va nàixer als peus de Buchanan, que va buscar en profunditat a Pedraza i el cordovés, atent, va assistir a Ayoze, qui es va arrossegar pel sòl per a rematar i posar per davant als grocs. Després del 0-1, els donostiarres van augmentar encara més les revolucions i es van bolcar en l’àrea groga. Luiz Júnior va haver d’emprar-se a fons en una dura rematada d’Aritz, però el Submarí va resistir bé. La segona part va ser d’emocions fortes. Va començar quasi amb un golàs de Moleiro, que va culminar amb un gran tir des de fora de l’àrea una gran eixida a la contra del Submarí. La rèplica de la Real Sociedad va arribar quatre minuts després, quan Soler a la mitjana volta posava l’1-2 amb un bon tir a la vora de l’àrea dels de Marcelino. Després del gol local, el partit va embogir i es va convertir en una anada i tornada. D’àrea a àrea, sense contemplacions i amb un ritme endiablat, grocs i txuri-urdins barallaven per cada pam de gespa. La insistència dels donostiarres va tindre el seu premi a cinc minuts del final, quan Barrene convertia un gran tir de falta directa pràcticament impossible de parar. El 2-2 hauria sigut la tomba de qualsevol equip, però els grocs han fet religió de creure en si mateixos. En el 95, i després d’un salvada in extremis dels locals a un gran contra de Tani, Moleiro posava el 2-3 en el marcador amb un gran tir aprofitant un aldarull en l’àrea i després d’un servei de cantonada. De pur infart.