Vila-real manté viva la tradició de les festes de la Mare de Déu de Gràcia

La devoció per la patrona va nàixer en el segle XVII i es va consolidar amb el vot solemne de 1757; hui, la baixà i la tornada de la Mare de Déu marquen el cor de les celebracions

Rosa G. Llobat / Vila-real Informació

Les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, que cada primer diumenge de setembre omplin Vila-real de música, pólvora i tradició, tenen un origen que es remunta a l’any 1603, quan ja es documenta una festa anual en l’ermitori en honor a la patrona.

El moment clau arribà en 1755, després d’una sèrie de terratrèmols que van portar els veïns a traslladar la imatge de la Mare de Déu al poble buscant la seua protecció. Dos anys després, en 1757, s’establí el vot solemne de celebrar cada any les festes, amb romeria i processó en honor a la patrona.

Amb el temps, la celebració es va enriquir: en 1777 es van millorar les andes, en 1849 començaren a portar la imatge els laics, i en 1911 es consolidà la indumentària blanca dels portadors. Malgrat les pèrdues de la Guerra Civil, Vila-real va mantindre viva la devoció i, en 1964, es beneí la imatge actual de la Mare de Déu de Gràcia.

Un dels moments més emotius de la història recent fou la coronació canònica de 2007, coincidint amb el 250 aniversari del vot solemne.

Actualment, les festes combinen la baixà de la Mare de Déu, l’ofrena floral, misses solemnes i la tornada a l’ermita, amb un ampli programa lúdic de concerts, espectacles, focs artificials i activitats populars que impliquen penyes i associacions.

Així, cada setembre, Vila-real es transforma en un punt de trobada de fe, cultura i festa, recordant que la Mare de Déu de Gràcia continua sent un símbol d’identitat i unitat per a tot el poble.