Vila-real inicia estudis per recuperar un refugi antiaeri de la Guerra Civil sota la plaça del Llaurador

Els responsables municipals planegen mostrar les entrades a més de documentar les infraestructures per a ús educatiu i cultural Vila-real Informació La regidora de Memòria Democràtica, Sabina Escrig, i el de Territori, Emilio M. Obiol, s’han reunit aquest matí amb representants de l’empresa COMAYPA, Ingeniería y Control de Calidad i amb Carlos Valera, implicat des de fa temps en aquesta tasca, per a valorar les accions a escometre per a la recuperació patrimonial d’un refugi antiaeri de la guerra civil que s’ubicava baix de la plaça del Llaurador. En un primer moment, s’analitzaria la composició del subsol i, posteriorment, accediria algun dispositiu amb càmera per a comprovar l’estat del refugi.

L’equip de govern està especialment interessat en la valoració d’aquest espai perquè està a la via pública, a diferència d’altres existents a la ciutat, i, en segon lloc, perquè es troba en un dels punts de la ciutat més transitats, per estar molt pròxim a l’Estadi de la Ceràmica. Més enllà dels testimonis, el consistori sap de la seua existència perquè durant la construcció del bloc d’habitatges al carrer de l’Ermita, una de les entrades va eixir a la llum. No obstant això, en aquell moment la constructora va tapiar l’accés. Durant la conversa entre els responsables municipals i el personal tècnic, s’ha recordat que la ciutat compta amb altres dues infraestructures de defensa passiva a l’avinguda del Cedre, just a l’edifici del CEIP Cervantes, i a la zona del col·legi Pintor Gimeno Barón. La idea, han indicat Obiol i Escrig, es poder visibilitzar les entrades a ambdós espais de forma semblant a l’emprada amb el traçat de la muralla que envoltava l’antiga trama de Vila-real. Per la seua part, l’alcalde de Vila-real José Benlloch, ha indicat que les accions previstes per a difondre i fer valdre aquestes qüestions de la història recent de la ciutat van més enllà. “L’origen i usos de les coves, els refugis i els túnels que tenim sota els nostres peus pot resultar molt interessant per a l’alumnat de la ciutat. I sabem que resulten molt interessants perquè inclús l’escriptor i professor Ángel Gil Cheza, en el seu llibre ‘Pez en la hierba’, inclou aquesta trama del subsol com a part de la història”, ha destacat el màxim responsable municipal que ha recordat que el riu Millars va jugar un paper destacat en el disseny d’aquests espais amagats i ha apuntat que el traçat fluvial al seu pas per la ciutat també compta amb coves interessants. Benlloch ha agraït també la tasca del regidor de l’Arxiu, Santi Cortells, que va realitzar un recull de la documentació existent respecte als r