Un país igualitari, sense padrins i amb oportunitats

Santi Cortells. Professor i militant de Compromís per Vila-real.

Aquesta setmana ha anat corrent per totes les xarxes socials el cas de l’Hospital Clínic de València, on es dóna privilegis a uns professionals amics en detriment dels no amics. La veritat que el cas esgarrifa, quan sents aquesta gravació de la responsable de personal d’aquest centre persuadint molt agressivament una professional que legalment era propietària de la vacant que no agafés la plaça, perquè no li tocava i el seu lloc ja estava pensat per altra gent. Afegia que si persistia en prendre possessió de la plaça que li pertocava li faria un informe desfavorable i la sancionaria. Arribava a afirmar que els responsables de la borsa no la sancionarien per renunciar a la plaça que segurament amb molt d’esforç, estudis i preparació havia guanyat. Clar, aquesta professional potser no té els amics adequats, no coneix personalíssiment qui havia de decidir sobre el seu destí o simplement, com sembla, és una persona honrada que no vol empassar-se situacions injustes com ara aquesta.

Tothom està d’acord que si tens una empresa privada i ofereixes 500€ per un gerent a qui no demanes absolutament cap requisit més que la bona voluntat tindries una bona cua de ciutadans a la porta, malgrat el baix salari, degut a les circumstàncies econòmiques lamentables actuals del país. Ara bé, probablement no seria el millor gestor per a l’empresa, primer perquè allò que s’ho val es paga bé i segon perquè no has buscat cap excel·lència, la qual cosa es troba solament en aquells que tenen voluntat de superar-se i no sols en algú amb bones intencions, per bona persona que siga.

El més greu del cas és que qui més i qui menys n’ha sentit, de casos així, però com que fins ara no hi havia gravacions on s’escoltés tan clar aquest abús, doncs en el fons o mirem cap a un altre costat o ens resistim a creure-ho.

La diferència, en aquest cas, és que no es tracta de cap empresa privada. Al capdavall, deixant de banda la responsabilitat social sobre els treballadors de qualsevol companyia, com que és propietat de l’empresari, si vol acabar arruïnant-la està en certa manera en el seu dret, perquè el capital segurament el va invertir ell de la seua butxaca.

Ara bé, aquests fets han esdevingut en un servei públic. Per tant, ha de ser modèlic laboralment, referent per a la resta de la societat i impecable des del punt de vista de la igualtat d’oportunitats en l’accés a un servei que tots paguem. Per això esperem tindre els millors professionals escollits amb criteris d’igualtat, no de preferències o amiguismes personals. No tinc cap dubte que la major part dels nostres professionals de la salut estan preparadíssims i posen absolutament tota la carn en la graella en fer el millor treball possible. Precisament per ells, els nostres professionals, la formació dels quals sovint també ha estat pagada amb diners públics, no podem permetre que aquest ni cap altre servei d’interés general es pose en dubte per culpa d’una minoria de corruptes amb molt de poder.

No obstant això, per la normalitat aparent de la veu en l’enregistrament quan parla de l’acció immoral i il·legal que pretén defensar sembla que són actituds totalment instal·lades en la nostra societat. Segurament, es fa i es practica en qualsevol empresa privada, i també per les proves en institucions públiques i sense dubte en els mateixos partits polítics.

El nostre país té un dèficit de cervells, molts d’ells fugats perquè amb nosaltres no tenien cap oportunitat ni econòmica ni professional ni de cap tipus. Per això, cal un canvi radical de model social i laboral. Ara bé, si no comencem des de la base ho tenim molt cru. No podem tolerar, com no tolerem casos com aquests, polítics posats a dit, sense preparació, professió, un currículum adequat i només pilotes al servei del seu amo. El que habitualment coneixem com a paracaigudistes, arribistes i pilotes.

Si volem els millors al capdavant necessitem anar en una altra direcció i escandalitzar-nos més sovint per assumptes que malauradament tothom sap que s’accepten a diari com a normals. Imagine que anava per ací Plató quan parlava del govern del filòsof-rei i no la realitat actual, que més bé és el mediocre-rei. Prou d’hipocresia: ni té sentit el govern escollit pels amics del bar ni molt menys el del dit omnipotent del poderós que tria als més pilotes i adeptes a mantindre´s ell o ella en la seua poltrona.

Una societat millor solament pot trobar els seus fonaments en el treball, la professionalitat, la seriositat i per descomptat, els principis, l’ètica i la moral. Tenim molta feina pendent.