L'exposició "Assuts, tradició, enginy i patrimoni" aborda el dinamisme tipològic i constructiu que van tenir els assuts a l’època del Renaixement, des d’aquells més arcaics fins a les grans obres de fàbrica. Podem definir assut (de l’àrab «al-sudd», obstacle o obstrucció) com una presa de derivació de poca alçada, disposada a l’interior d’un llit fluvial amb la finalitat d’alentir el corrent, derivar la làmina d’aigua i desviar una part de les aigües cap a una séquia. Per tant, els assuts són un recurs i un element essencial en l’obtenció d’aigua per als sistemes de reg històrics valencians. Malgrat això, han estat considerats tecnològicament simples perquè semblaven no haver sofert grans transformacions fins a la Revolució Industrial. Però la veritat és que no ha sigut així. En la present exposició descobrirem quins foren els seus artífex i quina fou la seua gran influència en la millora del regadiu valencià. Tot allò, amb l’objectiu de donar-los a conéixer i reivindicar el seu valor patrimonial.