Noemí del Río, presidenta d’Apesovil: “Volem retornar a les persones sordes la il·lusió pel moviment associatiu”

L’associació de Vila-real té entre els seus projectes la creació d’un Club d’Esport i el Servei d’atenció a la ciutadania Sorda i Sordcega a través del PROP

Vila-real Informació/S.Nejjar

Vila-real pot presumir de tindre un extens i variat teixit associatiu i enguany ha sumat una nova entitat, l’Associació de Persones Sordes de Vila-real, Apesovil, pionera en l’atenció a aquest col·lectiu i que en pocs mesos ha sumat ja 34 membres. La seua presidenta és Noemí del Río, una jove lluitadora de la ciutat amb una gran història darrere que a més és un ‘as’ de la pilota, i compta amb el suport d’un altre artífex del projecte, Adrián Falla, intèrpret de Llengua de Signes en Apesovil. Noemí i Adrián ens compten els seus inicis, objectius i projectes en marxa.

Amb quina fi va nàixer Apesovil?

Principalment, l’associació va nàixer amb la finalitat de complir amb els drets constitucionals a l’accessibilitat, atenció i integració. Les persones Sordes, a causa de la seua condició específica de no poder sentir, necessiten una sèrie de mesures i garanties que els permeta valdre el dret a l’accessibilitat a la informació i integració en la societat per a poder participar en qualsevol àmbit de la vida en completa igualtat. Aquests drets estan estipulats en la LLEI 27/2007, de 23 d’octubre, i l’associació té com a objectiu que la citada llei es complisca íntegrament.

Una altra fi que té l’associació és visibilitzar i conscienciar a la població sobre la situació que pateixen les persones Sordes amb les barreres de comunicació i, d’altra banda, donar a conéixer el patrimoni Sord que engloba la pròpia identitat Sorda, la seua història, la seua cultura i, més important, la seua llengua, la Llengua de Signes.

Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles

Qui és Noemí del Río i per què va voler impulsar Apesovil?

Noemí del Río és simplement una persona. Una persona amb una identitat molt especial. Noemí del Río és una persona Sorda. Si la veritat és que tinc un implant coclear això no significa que ja no siga una persona Sorda. L’implant em dóna la sensació de sentir i escoltar, però, tècnicament, continue sent Sorda perquè, si desconnecte l’implant, me’l lleve, em quede sense bateria, etc., no escolte res. Actualment tinc 33 anys, em vaig quedar Sorda al poc temps de nàixer, provocat per un antibiòtic bastant fort per a erradicar una infecció greu. En la meua infància, primer van provar a posar-me audiòfons, però com no van ser efectius, als 13 anys em van posar un implant coclear.

Cert és que ser Sorda té les seues limitacions, però he posat la meua obstinació, ganes i il·lusió a potenciar les capacitats que sí que tinc. En el meu cas, com a amant del futbol, vaig ser jugadora d’un equip femení de futbol sala Sord amb el qual guanyem 3 vegades consecutiu el títol de campiones de futbol sala per a Sords a nivell nacional i també quedem subcampiones en el DCL (Deaf Champions Leage) la Lliga champions Sord a nivell internacional. A més, amb la selecció espanyola, vaig guanyar la medalla de bronze.

Pel que, abans de res, Noemí del Río és una persona lluitadora i treballadora, que posa tot la seua obstinació en cada labor que realitza. Hui dia, una d’aqueixes labors que ha captat totes les meues energies és Apesovil.

Portava un temps volent centrar les meues energies en les persones Sordes, desenvolupar activitats, especialment l’equip de futbol, per l’experiència que tinc per la meua trajectòria, però no sabia per on començar fins que un dia vaig rebre una notícia que seria el gènesi dels meus actuals projectes. La notícia va ser que Adrián Falla, secretari d’Apesovil, estava iniciant els tràmits burocràtics necessaris per a formar una associació nova per a les persones Sordes i em vaig integrar de ple fins a tal punt que, per a la meua sorpresa, em van adjudicar el càrrec de la Presidència i el vaig acceptar encantadíssima. Em vaig unir perquè som moltes les persones Sordes que han perdut la motivació pel moviment associatiu i vull retornar-los aqueixa il·lusió. Tornar a unir-nos, ser una família i ajuntar forces, ganes i il·lusió per a reivindicar les nostres posicions com a persones Sordes, reclamar que es complisca la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, i iniciar projectes nous.

Quin tipus d’iniciatives o projectes teniu en marxa de cara al futur?

Les iniciatives o projectes per a posar en marxa estan totes relacionades amb la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, que estableix el dret a l’accessibilitat i integració de les persones Sordes en la societat. Per això, amb el temps, s’activarà el lloc d’intèrpret de la Llengua de Signes, el d’integrador social i el d’especialista de la Llengua de Signes. Aquest últim lloc serà exercit per una persona Sorda. Tot això ha de garantir la plena participació de les persones Sordes en qualsevol àmbit de la vida i la societat.

D’altra banda, un projecte que ja hem iniciat és la creació d’un Club d’Esport per a Sords, ja que són moltes les persones Sordes interessades a practicar diferents esports com el pàdel, la petanca, etc., i, especialment, el futbol i formarem els equips femení i masculí Sord perquè, així, aquests tinguen opció a jugar en la selecció espanyola de futbol Sord i, fins i tot, en el DCL.

Quins recursos o ajuda oferiu a les persones sordes que acudeixen a vosaltres?

Ara com ara les ajudes que oferim són escasses ja que l’associació va començar el seu moviment fa pocs mesos i encara ens queden molts temes per iniciar. Encara així, donem assistència i suport per a tot el que els faça falta. Oferim, especialment, un ambient familiar i de respecte, amb les portes obertes perquè puguen aportar idees, opinions i interessos.

Quins són els problemes o barreres que acompanyen al vostre col·lectiu a Vila-real i dels quals la resta de les persones no ens adonem?

Les nostres barreres principals són les de la comunicació. La sordesa, de fet, se la coneix com la discapacitat invisible. Això vol dir que passa desapercebuda per a la societat que no coneix la nostra comunitat. El fet de no sentir té les seues limitacions, però no suposa cap problema. Les persones Sordes acceptem la sordesa com a identitat pròpia, la qual ens atribueix la pertinença a una comunitat amb un patrimoni cultural i una història molt especial i meravellosa. A més de la nostra pròpia llengua, la llengua de signes. El problema el tenim en exercir la nostra participació en la pròpia societat en la qual convivim. La manca d’accessibilitat a la informació i a la integració ens aïlla social i culturalment. La informació la rebem per la vista, per la qual cosa si l’Estat no ens proveeix uns recursos que ens adapte la informació auditiva en informació visual (a través de la figura de l’intèrpret de la LSE), sempre estarem en desavantatge.

En quin punt està la proposta de Servei d’atenció a la ciutadania Sorda i Sordcega a través del PROP?

La proposta de la proposta de Servei d’atenció a la ciutadania Sorda i Sordcega a través del PROP ha superat la primera fase. Finalment, aconseguim reunir els 100 avals que ens exigien i ara passarà a una valoració. Després quedarà una segona fase de recollida d’avals per aconseguir per a arribar a una última valoració i aprovació del projecte.

Reunió del col·lectiu abans de constituir-se com a associació

Rebeu algun tipus de suport de l’Ajuntament? 

L’ajuntament, des del minut 0, ens va obrir les portes de bat a bat, i es van oferir a col·laborar en tot el que fóra a les seues mà. Ha sigut l’únic ajuntament de tota la província, i podríem assegurar que de tota la Comunitat Valenciana, que ha invertit econòmicament per a adquirir més de 70 màscares transparents que tan necessàries són per a les persones Sordes. Si ja de per si mateix, ens suposa un problema les barreres de comunicació del dia a dia, l’obligació d’usar les màscares motivat pel covid-19 ha agreujat la situació de comprensió vise-gestual facial. Així que, el gest que va tindre el nostre ajuntament, el primer d’ells, d’aconseguir-nos aquestes màscares transparents homologades, va ser digne d’admiració.

A més, ens van donar tot tipus de facilitats per a poder celebrar el dia nacional de les llengües de signes espanyoles, el passat 14 de juny. Va ser la primera vegada que se celebrava a Vila-real. La veritat és que no podríem estar més agraïts per l’immens suport que ens continuen oferint, molt pendents de la nostra associació, de totes les persones Sordes que la formem i guiant els nostres passos.