Els lloguers a Vila-real, pels núvols: escassetat d’oferta i preus desorbitats ofeguen a la ciutadania

Les immobiliàries alerten que “no hi ha pisos i els pocs que ixen, volen”. La població jove i les famílies amb ingressos baixos no poden assumir els preus, mentre que els immigrants i els qui comparteixen habitatge són el perfil més habitual de llogaters

Rosa G. Llobat / Vila-real Informació

La situació del lloguer a Vila-real s’ha convertit en un maldecap per a la població. Segons diverses immobiliàries consultades per Vila-real Informació, la manca d’oferta i els alts preus dificulten greument l’accés a l’habitatge, especialment per als joves, famílies amb rendes baixes i ciutadans locals que volen emancipar-se.

“Per 700 € al mes, digues tu qui pot pagar això… La gent se’n va”, comenta una treballadora d’una immobiliària, que afirma que ni la gent jove ni la gent major poden assumir aquestes quotes.

Pocs pisos i molta demanda

Segons apunten, els pisos de lloguer desapareixen de seguida: “Entra un pis i en hores ja està reservat”. Això es deu a una combinació de poca oferta i una alta demanda, que ha disparat els preus. En molts casos, fins i tot per pisos antics sense reformar es demanen més de 600 euros mensuals.

“És una barbaritat. Jo tinc propietats i no pose aquests preus perquè no es poden pagar. Però molts altres sí que ho fan, i el pitjor és que s’acaben llogant”, assenyala una altra professional del sector.

Perfils: qui pot accedir?

Les immobiliàries coincideixen que el perfil del llogater és molt variat, però que els immigrants i les persones que comparteixen pis són els que més acaben accedint a lloguers. També detecten un augment de les sol·licituds de joves que volen independitzar-se, però amb sous de 1.200 o 1.400 euros mensuals, “no els ixen els números”.

Els propietaris exigeixen cada vegada més garanties: justificants d’ingressos, contractes estables i condicions que moltes persones no poden complir. “Amb el temor als impagaments o ocupacions, demanen assegurances, nòmines altes… i si només tens un sou, no t’accepten”, expliquen.

Sense ajuda institucional

Una altra de les queixes comunes és la falta de suport per part de les administracions públiques. Tant les ajudes com les iniciatives municipals per facilitar l’accés a l’habitatge són inexistents o desconegudes per les immobiliàries consultades.

“Des de l’ajuntament, res. Ningú ens ha dit res, ni ajudes, ni plans, ni informació. Ens apanyem com podem”, lamenten.

El futur? Pessimista

Amb preus que van dels 600 als 800 euros mensuals per pisos modestos, la situació no fa més que empitjorar. Alguns professionals estimen que a Vila-real es poden arribar a llogar tan sols 3 o 4 pisos a l’any en algunes agències, mentre altres reconeixen que la demanda és tan alta que reben 8 sol·licituds en un sol dia per un estudi.

Mentrestant, la sensació general és clara: “la gent se’n va d’ací o es queda a casa dels pares, perquè no poden fer altra cosa”.