Els alumnes de l’ESO coneixen la Història de Vila-real amb el proyecte PlanaLab Patrimoni de l’UJI

El projecte s’ha desenvolupat en els centres educatius Fundació Flors, Col·legi Consolació, Col·legi Bisbe Pont i Col·legi Santa Maria

Vila-real Informació Acostar el patrimoni local a l’alumnat d’ESO de Vila-real és el principal objectiu del Projecte PlanaLab Patrimoni «Una altra manera de crear identitats», que ha tancat avui la tercera edició amb la participació de més de 200 estudiants, una part dels quals han exposat els seus treballs en l’acte celebrat a l’auditori municipal de la localitat. La iniciativa forma part de les activitats del Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI i s’integra dins del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-real i la Universitat Jaume I, a través de la Seu de la Plana del programa Campus Obert. El projecte s’ha desenvolupat en els centres educatius Fundació Flors, Col·legi Consolació, Col·legi Bisbe Pont i Col·legi Santa Maria on, durant els mesos d’octubre i novembre, alumnes dels tres primers cursos d’ESO han participat en el projecte «duent a terme una anàlisi del patrimoni local, identificant els vincles patrimonials amb el municipi, les tradicions i els protagonistes de la història de la població, així com dels personatges locals més influents», segons ha explicat la coordinadora de PlanaLab, Ángela López, de Arae Patrimonio y Restauración. La inauguració de l’acte ha sigut a càrrec d’Albert López, coordinador del Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI, qui ha destacat que «es tracta d’una activitat que és un exemple de l’aposta per acostar la Universitat al territori» alhora que ha traslladat a l’alumnat present que «el patrimoni l’hem de construir i preservar entre totes i tots».

L’acte també ha comptat amb la participació de Meritxell Yllera, catedràtica d’Història de l’Art, experta en metodologies actives i membre del Pla Nacional d’Educación Patrimonial de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, que ha realitzat una ponència sobre l’educació patrimonial com a política pública. Yllera ha expressat l’esperança «d’aconseguir un canvi a les aules atorgant la importància que es mereix el patrimoni». L’experta també ha destacat la necessitat de treballar el patrimoni a partir de la sensibilització mentre ha convidat l’alumnat a destacar quin objecte o record era molt important per a cadascun, per a treballar aquests xicotets patrimonis. En aquest sentit, els ha animat «a cuidar el patrimoni que hi ha al nostre voltant, cuidar el patrimoni dels altres de la mateixa manera que els nostres patrimonis personals». A continuació, el torn ha sigut per a l’alumnat dels diferents instituts que ha realitzat les presentacions dels treballs realitzats. En total s’hi han presentat 13 treballs, dels vora 50 que s’han elaborat, centrats en l’estudi i anàlisi sobre persones i col·lectius del municipi de Vila-real i també sobre el seu patrimoni arquitectònic. En concret, les propostes d’investigació de l’alumnat d’ESO han sigut sobre personatges com José Goterris, músic i compositor; Manuel Calduch, inventor de la suavina; Yurema Requena, nadadora; Broch i Llop, lingüista i escultor; Dolores Cano Royo, primera llevadora universitària de Vila-real; Francisco Tárrega, guitarrista i músic; Nuria Tamarit, il·lustradora; Paula Bonet, il·lustradora; Sebastián Mora, campió del món de ciclisme en pista; Angelina Abad, mestra i escriptora; José Ortells, escultor; Carlos Sarthou, jutge i pioner de la fotografia documental; Pere Dahera, un dels primers pobladors de Vila-real, María de Luna, reina de la Corona d’Aragó; o Juan Bautista Llorens Albiol, ciclista; i també sobre edificis i construccions com la Torre Motxa, el Col·legi Carmelites, el campanar de l’església major, l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, la capella del Crist de l’Hospital o la Séquia; tradicions com la Fira de Santa Caterina, o receptes gastronòmiques com les pilotes de frare. La responsable del programa, Ángela López, ha explicat que d’aquesta forma «l’alumnat ha conegut una part de la història del municipi a través de l’estudi de diferents personalitats de diferents sectors com pot ser l’escultura, la música, l’agricultura, la fotografia o l’esport, entre d’altres, i també de diferents espais arquitectònics i tradicions», i ha recalcat que «aquest procés enforteix la identitat local i contribueix a preservar i difondre les pràctiques culturals, els costums i la història». López ha incidit en el fet que «el coneixement del treball dels personatges estudiats i la seua trajectòria proporciona un context i una comprensió més profunda de com ha evolucionat la localitat al llarg del temps i, per tant, ha permés a l’alumnat dibuixar una línia del temps que és també part dels resultats dels treballs». En aquest sentit, la responsable de PlanaLab ha explicat que enguany «hem repetit la temàtica del patrimoni viu perquè hem comprovat que és una eina molt potent per a connectar la joventut amb la seua identitat col·lectiva i amb el valor de la memòria viva de la ciutat», explica Ángela López. Una de les novetats d’enguany és que cadascun dels equips participants ha dissenyat i publicat un fanzín digital amb la investigació realitzada. A més, també s’ha elaborat un díptic desplegable amb els 13 treballs que s’han presentat, el qual s’ha repartit a l’entrada entre els assistents a l’acte de cloenda. El Projecte PlanaLab Patrimoni forma part de les activitats culturals que realitza l’UJI més enllà de la comunitat universitària, dins de la filosofia i del lema «la Universitat al servei del territori».