El Villarreal va caure davant l’Ajax en un partit igualat, que va començar guanyant amb un autèntic golàs de Tani Oluwaseyiç

Vila-real Informació

No és la Champions del Villarreal CF. No ho va ser. No ho és i no ho serà. El Submarí va caure davant l’Ajax (1-2) en l’últim enfrontament de la Lliga de Campions en l’Estadio de la Cerámica esta temporada. Tot i estar ja eliminats, els grocs van competir amb honor i ambició davant el quadre neerlandés, a qui només li valia guanyar per seguir amb vida en esta bonica competició continental. Al final, amb un tant en l’últim sospir, l’Ajax es va emportar la victòria en un partit molt obert i igualat, on el Submarí va començar manant gràcies a un fantàstic gol de Tani Oluwaseyi.

Sense opcions classificatòries, el Villarreal es jugava l’honor i el prestigi davant l’Ajax. També l’orgull de dedicar-li un triomf a la seua afició en la competició de clubs més prestigiosa del planeta. Amb eixa ambició, van saltar al camp els onze protagonistes elegits per Marcelino. Només van repetir Renato Veiga, Santi Comesaña i Alberto Moleiro respecte a l’últim partit de LALIGA davant el Real Betis.

El fred i la pluja van fer acte de presència en l’Estadio de la Cerámica abans i durant el partit davant l’equip neerlandés. Això no va impedir que l’afició acudira a viure l’última cita de la Lliga de Campions que anava a albergar el feu groc esta temporada.

L’Ajax es jugava la classificació, però era el Villarreal qui manava en els primers compassos del partit. Només començar, Jaros va deixar un parell d’estirades de molt mèrit, amb les quals va impedir que el Submarí s’avançara abans de complir-se el minut 10. Primer, un cabotatge de Cardona a un córner botat per Nicolas Pepe. I, només un minut després, va ser el propi davanter marfileny qui rematà amb molta força un baló dividit dins l’àrea, topant-se de nou amb el porter inspirat i providencial del conjunt neerlandés.

Després de la doble oportunitat groga, l’Ajax va començar a tindre més la pilota. Iniciava possessions més llargues, encara que sense claredat per trencar l’ordre defensiu dels grocs.

Els de Marcelino demostraven una vegada més que el realment important no és tindre més la pilota, sinó què fas amb ella quan la tens. El Villarreal aprofitava els espais i generava molts problemes a la defensa avançada del conjunt holandés. Moleiro i Thomas ho van intentar amb tirs des de la frontal.

Superada la mitja hora de joc, l’Ajax va tindre el seu primer tir a porteria. Owen Wijndal va carregar un fort xut escorat, que Arnau Tenas va detindre traent, amb grans reflexos, el braç dret. El partit estava completament obert i a cada aproximació neerlandesa li seguia una dels locals. Ayoze ho va provar amb un tir que no va trobar porteria després d’una bona conducció de Nicolas Pepe en una transició perillosa.

El golàs de Tani i la reacció de l’Ajax

En els primers minuts de la segona part, el Villarreal va fer l’1-0. Tani Oluwaseyi li va guanyar l’esquena a Bouwman en un baló llarg. El canadenc va deixar córrer la pilota i va colpejar de primeres un zurdàs inapel·lable que va acabar al fons de la xarxa.

A l’hora de joc, l’Ajax va posar l’1-1 en el marcador. Oscar va anotar el gol de l’empat en un llançament de falta directa. A partir d’ací, el conjunt visitant va gaudir d’uns minuts de major domini. Klaassen va buscar l’1-2 amb un tir des de la frontal.

En el 71’, Marcelino va donar entrada a Gerard i Mikautadze, i el Submarí va buscar la victòria davant un Ajax al qual només li valia guanyar per seguir viu en la Champions League. La valentia dels groguets no va tindre premi i l’equip neerlandés va trobar el gol del triomf en l’últim minut del temps reglamentari. Edvarsen va rebre una passada rasa des del perfil dret i va carregar ràpidament un tir amb què va posar l’1-2.

En el temps de prolongació, Renato Veiga va tindre el 2-2 amb un cabotatge a l’eixida d’un córner que va recordar, per uns instants, el de la Juventus. Però esta vegada va marxar fora. Res li ix bé a este Villarreal en la Champions.

Leverkusen serà l’última parada dels groguets abans d’acomiadar-se definitivament de la competició continental fins al pròxim curs.