dimecres, 23 de gener, 2019  |  

- 10 gener, 2019 -

Esther Monzó. Candidata número de la llista de compromís per Vila-real.  El mite de la torre de Babel és un dels més comuns del pensament... Amunt i avall amb Babel

Esther Monzó. Candidata número de la llista de compromís per Vila-real. 

El mite de la torre de Babel és un dels més comuns del pensament occidental i, potser per això, ha donat lloc a interpretacions diverses. La més estesa ens  representa el desig del coneixement absolut com un atreviment que ultrapassa la capacitat humana i pel qual l’espècie mereix un càstig. La forma del càstig no és cap altra que el multilingüisme, que impedeix la col·laboració bé perquè crea una incomprensió absoluta o bé perquè, sota una capa de similitud intel·ligible, s’amaguen sentits que no tenen res a veure amb el que entén qui escolta. Aquesta visió del multilingüisme com a barrera i com a càstig és una xacra que s’ha endinsat en el nostre pensament automàtic i que perviu avui en reaccions i discursos. Les notícies de persones increpades pels carrers dels Estats Units o del Regne Unit per parlar res que no siga la gran ‘lingua franca’ del segle XXI ens arriben a diari, acompanyades dels comentaris sobre la cultura dels increpadors que fa turisme sense parlar les llengües locals. De fet, per molt exagerat que ens puga parèixer, que als hotels de Benidorm hi haja hostes que no parlen anglès ha sigut el fonament d’una demanda judicial al Regne Unit. I, aquestes reaccions immoderades, les podem trobar ben a prop de casa, visquem on visquem, amb representants de qualsevol cultura majoritària que es permeten imposar-se sobre d’altres que, amb acotacions més o menys desplaçades i rebuscades, ocupen un lloc minoritzat.

Però el significat de Babel va molt més enllà i quedar-nos amb la superfície no ens ajuda a res. L’esforç titànic de construir una torre que ens permeta assolir el coneixement esdevé possible només si seguim construint l’entesa sobre la diversitat. Les persones que es dediquen, per circumstàncies o per professió, a fer que altres s’entenguen encara que parlen altres llengües són conscients dels malentesos que creen les formes similars i també dels sentits que amaguen les formes diverses. És aquest coneixement que adquirim quan ens criem bilingües els que permet que altres incrementen el seu saber en totes les disciplines i en totes les habilitats necessàries per seguir endavant. Una revisió alternativa del mite ens diu que el càstig no va ser el multilingüisme, sinó el segrest dels intèrprets. En aquell moment ho fa fer la divinitat i ara ho fa tothom qui no pot o no vol reconèixer les limitacions pròpies i ignora els recursos al seu abast per avançar de la forma més eficient. Com a éssers humans, el que podem fer té termes. Com a col·lectiu, podem superar moltes fites que individualment ens costarien la vida. I, com més divers és el col·lectiu, més àmplies podem fer les nostres capacitats. Ens ho diuen altres mites, des dels argonautes fins a la Lliga de la Justícia. Amb una bona comunicació i amb el coneixement del que nosaltres no podem però d’altres sí, els límits estan per depassar-los.

Google+
Whatsapp Telegram

No comments so far.

Be first to leave comment below.

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *