dimecres, 14 de novembre, 2018  |  

- 19 octubre, 2018 -

Balma Llansola. Candidata de Compromís per Vila-real. Sembla que per fi estem d’enhorabona. Ho estem? O no del tot? El Congrés aprovarà pròximament la iniciativa... Mes enllà dels permisos igualitaris i intransferibles

Balma Llansola. Candidata de Compromís per Vila-real.

Sembla que per fi estem d’enhorabona. Ho estem? O no del tot? El Congrés aprovarà pròximament la iniciativa que permetrà l’ampliació del permís de paternitat de les fins ara 5 setmanes, a 16 setmanes. Un permís que serà, a més, intransferible. D’aquesta manera mares i pares tindran la possibilitat de gaudir del mateix temps de permís per a atendre i criar els seus bebès. A simple vista, sembla una gran fita i així se’n fan ressò els mitjans de comunicació i partits polítics. De fet, val a dir, que serem un país pioner a la Unió Europea, el país on els homes gaudiran del permís de paternitat més llarg i on les mares continuaran tenint el permís més curt en pro de la igualtat. 

Si bé és cert que el fet que només la dona puga gaudir d’aquest permís suposa una discriminació per raó de gènere amb unes conseqüències directes en l’àmbit professional, no és menys cert que no podem prioritzar la conciliació laboral de les dones a la biologia humana i a la criança de les nostres filles i fills. Que els homes tinguen el mateix dret o obligació que les mares d’atendre els seus fills, no pot implicar que deixem de banda les necessitats dels nadons. I deixem-ho clar, els bebès durant els primers mesos de vida necessiten les seues mares i quatre mesos no són suficients. 

N’heu sentit a parlar de l’exterogestació? El naixement d’una criatura no implica la separació de la mare i el seu nadó, sinó que marca l’inici de l’exterogestació, els segons nou mesos d’ ’embaràs’. Un període en què el nadó és incapaç de sobreviure per ell mateix fóra de l’úter matern. El bebè necessita aliment, calor, protecció i contacte físic freqüent amb la mare per acostumar-se al món extrauterí, un món que descobreix a poc a poc. Serà ja entre els 9 mesos i l’any de vida quan començarà a interactuar amb altres persones i elements de l’entorn.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF també reforcen la importància de la mare durant els primers mesos de vida del nadó i recomanen la lactància materna exclusiva durant els primers 6 mesos. Posteriorment, es recomana la introducció d’aliments sòlids de forma gradual, tot i que la llet materna continua sent la principal font d’alimentació durant el primer any. Després, la llet materna serà un complement ideal en l’alimentació dels infants tot el temps que mare i fill o filla vulguen.

Per tant, com podem atendre els nostres fills i filles de forma adequada amb un permís de 16 setmanes? És impossible!

Cal dignificar la maternitat de manera urgent i això passa per ampliar els permisos. Són molts els països d’Europa que tenen polítiques compromeses amb la criança respectuosa i la maternitat. Països com Suècia, on pares i mares tenen dret a un permís de 480 dies compartits, els primers 390 dies amb un 80% del sou. Els pares suecs han d’agafar un mínim de 90 dies. Com Noruega, on tenen dret a 392 dies compartits al 80% del sou o 322 amb el 100%. Els pares noruecs tenen obligació d’agafar un mínim de 70 dies. O com Regne Unit amb 273 dies de permís per a la mare i entre 14 i 28 per al pare. Suècia, Noruega, Regne Unit o Portugal (amb 120 dies de baixa maternal amb el 100% del sou o 150 dies amb el 80%) són països que han entès que el paper de les mares és fonamental per al nadó durant el seu primer any de vida. En aquest primer període, els pares també tenen un paper important i cada família decideix com distribuir els permisos tenint en compte factors molt diversos, però la mare té, si així ho desitja, el rol principal en la criança dels infants.

Al nostre país, les dones que volen criar i alletar els seus fills i filles més enllà de les 16 setmanes de permís actual, o es redueixen la jornada o es deixen la feina. Cal recordar que fa vora 30 anys que es va instaurar aquest permís i que fins el moment mai s’ha ampliat. La nostra societat considera la maternitat com una càrrega, una llosa que recau sobre les dones i, per això, intenta buscar mecanismes per alleugerir-la. Criatures en ple període d’exterogestació són dipositades en escoletes cada matí a un bressol, on esperaran un biberó, lluny de les mares. 

És el moment de lluitar per una maternitat digna, de reclamar el dret a encarregar-nos dels nostres fills i filles. El període d’esmenes perquè els partits presenten les modificacions que consideren oportunes abans d’aprovar l’equiparació de permisos a 16 setmanes per progenitor encara està obert. Estem a temps, doncs, de fer-nos escoltar. Tenim una oportunitat única que no podem deixar passar. Pensem en els nostres fills i filles i no ens conformem amb la proposta actual. Hem d’aconseguir que aquesta baixa s’amplie prenent com a referència altres països de la Unió Europea, on les baixes són més àmplies i transferibles amb un temps mínim obligatori per progenitor que ens possibilite atendre les necessitats biològiques dels nostres fills i filles, almenys, durant el primer any de vida i permeta els pares tindre un període més llarg d’implicació en la criança. Els infants han de créixer i descobrir el món al costat de les seues famílies i no en escoletes infantils. 

Reivindiquem els nostres drets. No ens conformem amb l’argument que no hi ha diners per a augmentar els permisos. La criança no és un capritx, la vida dels nostres fills i filles tampoc i el seu benestar present i futur depèn de nosaltres. Si no hi ha diners, caldrà buscar solucions. El que falta és la voluntat política de fer-ho. Si altres països poden, el nostre també. En paraules d’Ovidi Montllor “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. 

 

Google+
Whatsapp Telegram

No comments so far.

Be first to leave comment below.

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *