Cultura, quina cultura?

Jaume Llorens. Regidor del PP a l’Ajuntament de Vila-real.

Fa poc coneixíem el nomenament de Bob Dylan com a Premi Nobel de Literatura 2016, un fet que ha causat un ampli debat sobre els límit del que coneixem, o coneixíem, com a literatura. Un debat que fins i tot ha arribat al propi guardonat, que tot apunta que rebutjarà el premi, donat que l’organització ha desistit ja de contactar amb ell, després de repetits intents.

De tot açò queda per tant, un interessant debat sobre què podem considerar que és o no és literatura, debat que ha transcendit del camp purament científic i ha arribat amb força al carrer, on tots hem format la nostra opinió. Hui tots tenim un poc més clar que és per a nosaltres la literatura, l’art o la cultura i per tant no necessitem que ens diguen que és millor o pitjor per a nosaltres. Així de simple, o així de difícil segons es mire.

A Vila-real vivim un debat similar des que fa uns mesos s’anunciaven fortes retallades en la programació cultural de la nostra ciutat, retallades que afectaven especialment a aquelles activitats organitzades per vila-realencs i que eren les que més públic atreien: vila-realencs fent cultura per a vila-realencs, en definitiva. Des de la Regidoria de Cultura se’ns està dient que això no és cultura, o almenys, no és la cultura en la qual creu aquest Ajuntament.

Per a ells no és cultura el Festival Internacional de Danses que haguera celebrat les passades festes la seua 29a edició, no és cultura el nostre festival de música independent Tardoralia, no és cultura el musical Nueve Lunas, o no és cultura la cantata nadalenca el Naixement. Per increïble que semble, no és cultura que vinguen grups de tot el món a mostrar durant quatre dies els seus balls tradicionals a vila-realencs de totes les edats, no és cultura que músics amb ganes d’ensenyar el seu art puguen fer-ho lliurement als carrers del nostre poble, no és cultura que la nostra Coral ensenye a Vila-real el seu musical fruit d’un treball incansable, i no és cultura que dos il·lustres vila-realencs li donen forma de cantata a una actuació nadalenca ja tan genuïnament de Vila-real. Això no deu ser cultura per als que manen.

Però per sort, no tots som iguals, alguns pensem que no tenim la veritat absoluta en res, i menys en el que els ha d’agradar o no als nostres veïns. I més encara quan aquestes actuacions han demostrat sobradament l’acceptació dels vila-realencs, amb carrers i places plenes, i auditoris que es podrien omplir tranquil·lament dues vegades amb la gent que demana entrades. La cultura és i serà el que la gent vulga que siga, i estic segur que amb atacs com aquests inclosos, els vertaders promotors de la cultura a Vila-real seguiran treballant pels seus somnis, perquè els seus veïns puguen apreciar el seu art, pese a qui li pese, encara que no troben, ni trobem ningú, cap explicació possible a aquesta situació. Com recita Bob Dylan, “the answer, my friend, is blowin’ in the wind”.