Erradicar les violències masclistes és responsabilitat de tots

Balma Llansola. Candidata de Compromís per Vila-real.

Ens menyspreen, ens assetgen, ens agredeixen, ens insulten, ens prostitueixen, ens maltracten psicològicament i físicament, ens violen, ens maten… En ple segle XXI i arreu del món les dones patim la violència masclista pel simple fet d’haver nascut dones. Estem marcades des de la nostra concepció i el sistema patriarcal ens ho recorda constantment. Des de menudes ens posen la por al cos: no parles amb desconeguts, no tornes tard a casa, no begues, no et poses aquesta roba, ves amb compte per on vas, amb qui vas, no viatges sola… i així podríem continuar fins a la sacietat. 

La violència de gènere ha estat i és encara avui en dia en molts llocs del món un delicte ocult, invisible i invisibilitzat pel patriarcat. Al nostre país les dones, considerades objectes de propietat dels homes de la família durant segles, no podíem casar-nos, ni comprar-nos una casa o obrir un compte bancari sense el permís del nostre pare, germà major o marit fins fa ben poc. Les bones esposes obeïen, es mantenien en un segon plànol, i satisfeien les necessitats i desitjos dels homes. La violència en l’àmbit familiar es donava quan els homes consideraven que la dona es rebel·lava i no complia amb la seua comesa. Malauradament aquesta violència ha estat silenciada durant massa anys i frases com ‘aguanta, ja saps com són els homes’, era el consell transmès de moltes mares a les seues filles. 

Però l’accés de les dones a l’educació superior i al món del treball ha comportat un canvi de mentalitat. Les dones ja no depenem econòmicament dels homes, treballem i ens guanyem el pa, coneixem els nostres drets i ja no aguantem com abans. Ara som lliures, així ens ho han fet saber les nostres mares. I això, els homes educats en el patriarcat no ho duen gens bé. Les xifres de feminicidis ens ho confirmen any rere any. Durant l’any 2018, segons les dades oficials 61 dones han estat assassinades a mans de les seues parelles al nostre país i 10 menors han estat assassinats pels seus pares. Però si tenim en compte les dades extraoficials que també inclouen les dones assassinades per homes que no es consideren dins de la llei de violència masclista ascendeixen a 89. I ja en son quasi 1.000 les víctimes de violència de gènere des de l’any 2003, primer any en què es van recollir dades oficials. Només a l’estat espanyol han sigut assassinades més dones –i els seus fills– que víctimes va haver-hi del terrorisme d’ETA. Alguns homes, que no accepten un no com a resposta, reaccionen de forma violenta quan veuen els seus plans i el seu benestar en perill. Eixe home que sempre saludava els veïns i que era una persona afable i simpàtica, amagava un monstre capaç no només d’agredir i matar la seua parella, sinó també capaç de matar els seus fills per fer mal a la mare. Perquè això és el pitjor que se li pot fer a una mare. Assassins que, segons els mitjans de comunicació còmplices del sistema patriarcal, són pares modèlics que no han pogut suportar la pressió i han perdut el cap. Uns mitjans de comunicació que al País Valencià compten amb un Manual d’estil per al tractament de la violència masclista. Aquest manual, presentat recentment per la Unió de Periodistes Valencians, inclou pautes sobre com tractar aquest tipus de notícies.

Les xifres són alarmants. Més de 25 mil dones són víctimes de violència masclista a l’any al nostre país, moltes d’elles no denuncien els seus agressors o bé retiren les denúncies per por o per vergonya. La realitat és que les dones ens sentim desprotegides per un sistema judicial que, en lloc de vetllar pel nostre benestar, ens culpabilitza intentant justificar la violència de gènere. Fa temps que hem deixat de confiar en la justícia. Una justícia que actua en connivència amb el sistema patriarcal. Com anem a confiar en el poder judicial quan escoltem la gravació d’un jutge insultant una dona víctima de la violència masclista? Com podem confiar en la justícia quan els membres de La Manada queden lliures després d’haver violat a una jove? Com pot un jutge considerar que la xica disfrutava d’una relació sense protecció amb 5 homes desconeguts a un portal? O com es pot afirmar que una jove menteix en el seu relat sobre una agressió perquè ha participat en obres de teatre i sap actuar?

Parlem clar, la violència cap a les dones, que s’infringix de formes molt diverses,  està, per desgràcia, normalitzada. Homes de totes les edats i professions comparteixen regularment per xats i grups en línia imatges i vídeos vexatoris on les dones són tractades com a carn de consum, sovint mantenint relacions explícites amb un o diversos homes. Ja no cal acudir a pàgines web ni revistes especialitzades per veure pornografia. Cada dia milers d’homes reben als seus mòbils imatges de dones conegudes o desconegudes patint violència sexual. Els usuaris d’estos grups riuen a costa de les dones i intercanvien opinions, però ningú critica els fets ni bloca o elimina els usuaris que fomenten el tracte denigrant contra les dones.

El més alarmant és que aquests vídeos i imatges arriben a una població cada vegada més jove. No és estrany trobar fotografies o vídeos pornogràfics als mòbils de xiquets de tan sols 12 o 13 anys, que interioritzen aquestes pràctiques com a normals i una vegada convertits en adults continuen mantenint la percepció que les dones són objectes sexuals i han de ser tractades com a tal. És per aquest motiu que, tot i tindre una població cada vegada amb més formació, a l’estat espanyol una dona es violada cada 5 hores. I els agressors són sovint coneguts, amics o familiars, persones de confiança que aborden les dones quan es troben en un entorn «segur». Aquest fet fa que moltes víctimes de violació no denuncien els seus agressors per vergonya. El més greu és que molts dels agressors i violadors no consideren que hagen abusat o violat a la víctima i no tenen cap sentiment de culpa. 

Tampoc són conscients d’estar exercint violència de gènere els consumidors de prostitució. D’això que alguns diuen l’ofici més antic del món és en realitat la forma més antiga d’infringir violència contra les dones inventada per sotmetre i mantindre les dones a disposició sexual dels homes. Actualment, hi ha veus que demanen obrir el debat sobre la regulació de la prostitució amb l’excusa que moltes dones es prostitueixen lliurement i tenen dret a cotitzar pel seu treball. Però regular la prostitució suposaria acceptar un model social on les dones estan subordinades i dominades pels desitjos dels homes i implicaria perpetuar aquest tipus de violència de gènere convertint-la en una professió. 

El Consell de la Generalitat Valenciana conscient d’aquesta xacra social va impulsar el Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista l’any 2017. Un pacte subscrit per nombroses entitats, col·lectius i persones que inclou 293 mesures que incideixen en la prevenció de les violències mitjançant plans transversals. Aquest pacte està estructurat en cinc eixos estratègics: garantir una societat lliure i segura contra la violència de gènere; feminitzar la societat; coordinar el treball en xarxa per a atendre les dones víctimes de violència masclista i els seus fills i filles; la sociabilització perquè aquest tipus de violència siga concebut com un conflicte polític; i la dotació d’un pressupost estable per a poder desenvolupar i implementar els objectius consensuats. Entitats, organitzacions i tota la ciutadania en general podem implicar-nos en aquesta lluita per transformar la societat i erradicar les violències contra les dones a través del web https://www.sumatalpacte.com/.

L’educació per la igualtat, tal com apunta el pacte, és fonamental per transformar la societat. La violència de gènere no és només un problema de les dones, és un problema global que ens afecta a tots. Com va dir l’exsecretari de les Nacions Unides Ban Ki-moon “la consecució de la igualtat de gènere requereix la participació de dones i homes, xiquetes i xiquets. És responsabilitat de tots”. Homes i dones hem de treballar junts per acabar amb el terrorisme masclista, perquè cap dona més haja de patir una violació o una agressió. Introduïm la perspectiva de gènere en l’educació, als mitjans de comunicació i en tots els aspectes de la vida pública i privada, feminitzem la societat i acabem amb el patriarcat. No siguem còmplices amb el nostre silenci, denunciem i posem en evidència les actuacions masclistes i violentes que vivim dia a dia. Perquè tot compta i tots som necessaris per acabar amb aquesta xacra. Lluitem perquè les nostres xiquetes i xiquets cresquen lliures de discriminacions i desigualtats, comprometem-nos activament en l’erradicació de qualsevol tipus de violència i opressió masclista.