Arriba la desconnexió

Mónica Álvaro. Diputada de Compromís a les Corts Valencianes.

En 3, 2, 1, ens han deixat aïllats. Arribar a València ciutat en aquests moments pot resultar una odissea i un viatge tan llarg i dolorós com el que un dia emprengué Ulisses per arribar a Ítaca. Sabem l’hora de sortida però no mai la d’arribada, i per més previsió que es tinga, apropar-se a l’horari desitjat resulta tan difícil com encertar una quiniela al quinze.

La raó d’aquest desgavell? No la sabem. Sincerament, no la sabem. A Madrid, allà on administren aquestes coses, i concretament al Ministeri de Foment, alguna ment pensant (pensant en les vacances de Nadal serà) ha decidit fer coincidir les obres del tercer carril dels trens amb les obres de millora de l’A7. I per a unes comarques tan oblidades com les nostres, qualsevol obra de millora és benvinguda i esperada, sobretot esperada. Però totes dues arriben amb anys de retard i oblit, i no s’entén ni es comprén quina és l’estratègia seguida pel Ministeri a l’hora de plantejar les dues obres al mateix temps. Si és que hi ha estratègia, el que hi ha són ganes de fotre el personal.

L’altre dia un company meu sortia del centre del Terol, de sota el Torico on havia estacionat el cotxe i arribava a l’església de l’Assumpció a la Vall d’Uixó en dues hores, sense excedir-se en res i amb la tranquil·litat de qui fa un viatge llarg, porta esmorzar i para a fer-se un café. Jo, simple mortal, mentre ell buscava el cotxe al cor de Terol, el meu vehicle sortia del centre de Vila-real i quan el mòbil em va vibrar indicant un whatsapp seu on es podia llegir (i no ho vaig fer fins a arribar a la meua destinació) “ja estic a la Vall”, jo tot just feia escassos minuts que havia deixat enrere l’embús, el diòxid de carboni i la mala llet de qui fa estona que es troba parat, en aquell moment em disposava a passar per davant del radar de Sagunt, allí on tothom sap que no hem d’excedir els 100km/h. I en el camí de tornada podia llegir impunement amb senyals de llum i coloret, com qui et convida a una sala de festes, que em convidaven (però no pagaven) per un itinerari alternatiu, per l’AP7, una autopista de pagament que fa anys que havia d’haver desaparegut com a tal.

Anar amb trens de rodalia tampoc et lliura d’aquest atemptat contra la paciència i serenitat de les persones. Això, òbviament, si tens la grandíssima sort de viure en una localitat amb línia de rodalies cap a València, és a dir, si vius de Castelló cap a baix. Si en canvi vius en una de les nostres magnífiques localitats del Maestrat, els Ports i l’Alcalatén ho tens francament difícil i resulta d’una heroïcitat pròpia de Superwoman (o Superman) la de programar un viatge a la capital del regne de València en regional exprés. Amb el temps que es perd en tren des de les comarques del nord fins a l’estació de Xàtiva, Willy Foc hagués emprat cinc mitjans diferents de transport; el viatger normal i normalment desprevingut i innocent n’empra dos, el tren i el bus, quin dels dos més saturat.

Així que no ens queda una altra als i les habitants de les comarques del Nord que demanar la CONNEXIÓ, perquè de la desconnexió ja s’han encarregat a Madrid i, la veritat, amb un resultat esplèndid si el que preveien era fer-nos cabrejar. Segurament la culpa la tindrem nosaltres, segons el PP, ja que al seu dia no vam acceptar votar Mariano Rajoy a canvi del finançament just (i la meua filla em diu que li faig xantatge quan li done gelat si s’acaba la verdura, doncs no em queda camí per aprendre…); segurament la tindran els alcaldes i les alcaldesses dels pobles afectats (sobretot aquells que no tenen el carnet blau a la boca, que afortunadament són majoria), i segurament la tindrem la ciutadania per no saber agrair suficientment que Mariano es preocupe per nosaltres i ens faça les obres del Corredor Mediterrani que hem estat reclamant des d’abans que Isabel Bonig prenguera la comunió (i d’això, com va dir la mateixa Bonig en seu parlamentària, ja fa molt de temps).

En definitiva, a COMPROMÍS ja ens hem fartat i hem engegat una sèrie de mesures en tots els àmbits: local, provincial, autonòmic i estatal perquè TOTES I TOTS A UNA VEU, denunciem que el govern de Madrid ens vol desconnectar del món. Que solament ens queda la via d’agafar un vaixell cap a València, una autopista de pagament cap a Barcelona o un avió fins a València via Romania, i que fins ací hem arribat. Que volem ja la CONNEXIÓ, que és nostra i que des de Madrid ens l’han furtada.