De castellonera a llauradora: l’evolució dels vestits tradicionals a Vila-real

El vestit de festa ha passat de la solemnitat de la castellonera a l’autenticitat de la llauradora, mostrant la transformació d’una identitat viva i arrelada

Rosa G. Llobat / Vila-real Informació

Les festes de Sant Pasqual, la Mare de Déu de Gràcia o les danses tradicionals al carrer reflecteixen l’ànima d’un poble: la seua música, la seua llengua i, com no, la seua indumentària. A Vila-real, la forma de vestir de les dones en actes festius ha viscut una transformació significativa. Hem passat de la imatge formal i embellida de la castellonera a la naturalitat i arrels del vestit de llauradora.​

La castellonera: elegància i solemnitat per representar Vila-real

Durant dècades, la dona vila-realenca que participava en festes o representacions populars ho feia amb el que es coneixia com a vestit de castellonera. Aquest estil, molt estès a principis del segle XX, bevia de la tradició valenciana general, però adaptada a l’estètica local.​

(Manifest Reina de les festes de 1975)

El vestit solia incloure faldilles àmplies de seda, davantal de randa, mocador de pit ricament brodat i un reboç elegant. El pentinat amb rodetes i joies clàssiques completava el conjunt. Era un vestit pensat per impressionar, per lluir en actes com l’ofrena o les processons. Moltes vegades, es cosien a mida i es guardaven com una peça de gran valor sentimental i familiar.​

El canvi: de la representació ideal a la dona real

Amb el temps, i sobretot a partir de finals del segle XX, es va començar a valorar la indumentària més pròxima a la vida quotidiana de les nostres avantpassades: la de les dones que treballaven la terra, cuidaven la casa i vivien el poble de manera humil però digna. Així va començar la recuperació del vestit de llauradora.​

(manifest reina de les festes del 2000)

A diferència del model anterior, aquest vestit es compon de faldilles de cotó o lli, camises de màniga ampla, mocadors de coll i cintura amb colors més neutres, rebosos senzills i, en molts casos, calcer més pràctic. L’estètica ha esdevingut menys ornamental i més identitària i fidel a la memòria popular.​

Una aposta per l’autenticitat i la cultura

Actualment, a Vila-real, moltes associacions de danses, penyes, colles i entitats culturals opten pel vestit de llauradoracom a forma de reivindicar l’arrel local. Es tracta d’una forma d’enaltir les generacions de dones que no només han format part de la història de la ciutat, sinó que també han sigut pilar fonamental en la transmissió de valors i cultura.​

(manifest Cort d’Honor del 2025)

Les festes patronals i locals són l’escenari ideal on es mostra aquest canvi. Lluny de ser una moda passatgera, aquest retorn a l’essència és una declaració d’orgull i estima per la pròpia història.​

(manifest Cort d’Honor 2025)

Les festeres de 2025: continuadores d’una tradició viva

Enguany, la cort d’honor de Vila-real 2025 està formada per set joves vila-realenques: Alba Barrachina Mira, Blanca Nebot Campos, Claudia Vicent Fortuño, Cristina Font Herrero, Maria Nieto Seriols, María Parra Clausell i la seva regina, Nadia Alba Costa.

(manifest Cort d’Honor del 2025)

Aquestes joves representaran la ciutat en nombrosos actes, vestint amb orgull els vestits tradicionals que simbolitzen la història i la cultura de Vila-real.​

Mirant enrere per seguir endavant

(Manifest reina de les festes del 2025)

El pas de castellonera a llauradora no suposa un rebuig del passat, sinó una reinterpretació més honesta i arrelada. Avui dia, el vestit tradicional a Vila-real és viu, canviant, però fidel a la terra que representa. És més que tela i fil: és memòria col·lectiva, patrimoni viu i sentiment compartit.​