Citricultura ecològica i fertirrigació comunitària

Constantí Ortells Safont. Llaurador ecològic. Militant de Compromís per Vila-real.

L’agricultura ecològica és un sistema de producció agrària que permet l’obtenció d’aliments lliures de contaminants químics utilitzant una metodologia respectuosa amb el medi ambient.

En la producció ecològica no s’utilitzen fertilitzants químics de síntesi ni agrotòxics per al control de plagues, malalties i plantes invasores, així com tampoc mètodes que provoquen un deteriorament del sòl i el medi en general.

La superfície dedicada a la producció ecològica ha experimentat un important creixement els darrers anys a l’Estat espanyol, ha assolit ja vora els dos milions d’hectàrees, de les quals poca cosa més de 50.000 ha les trobem al País Valencià.

Pel que fa als cítrics ecològics, trobem més de 6.300 ha conreades al conjunt de l’Estat, i d’aquestes només 1.200 estan situades a les comarques valencianes. Així, trobem que la veïna Múrcia amb una extensió total molt més reduïda que la del País Valencià, dedica, si fa no fa, una superfície equivalent a la valenciana al conreu de cítrics ecològics, mentre que Andalusia dedica tres vegades més superfície al conreu de cítrics ecològics.

Podem dir que aquesta escassa dedicació dels llauradors valencians pel conreu ecològic és una pèrdua d’oportunitat, ja que el consum de productes ecològics ha experimentat un important creixement els darrers anys i les perspectives de creixement a curt termini són molt positives, sobretot als mercats centreeuropeus, mercats per altra banda prioritaris per als productes valencians.

Així, entre l’any 2000 i 2011, el creixement del mercat alemany de productes ecològics ha estat d’un 214%, i sols un 23% dels consumidors alemanys declaren no comprar aliments ecològics.

Pel que fa a l’Estat espanyol, el sector de l’alimentació ecològica ha crescut un 25% anual en la darrera dècada i s’estima que creixerà un 12% cada any fins a 2020.

Un dels principals factors que ens pot donar llum al voltant de l’escassa producció ecològica valenciana i especialment de la producció citrícola, la podem trobar en la cada vegada més extensa xarxa de reg localitzat amb fertirrigació comunitària.

No es tracta de demonitzar el sistema de reg localitzat, tot al contrari, aquest sistema de reg és un important i clau avanç en la modernització de la nostra agricultura, permet un significatiu estalvi d’aigua i un més fàcil maneig del cultiu. El factor limitant per al creixement de la citricultura ecològica el trobem quan junt a l’aigua de reg s’incorporen fertilitzants químics, els quals cal recordar que estan prohibits pel Reglament (CE) 834/2007 que recull la normativa europea de producció ecològica.

Amb açò, en aquelles zones on s’implanten xarxes de reg localitzat amb fertirrigació en capçalera, el cultiu ecològic queda totalment impedit, ja que desapareix la possibilitat del reg amb aigua neta, sense adobs químics. Així també, les iniciatives de cultiu ecològic que puguen existir en les zones on s’implanta aquest sistema queden destinades a la desaparició i per tant, a provocar greus pèrdues econòmiques als seus propietaris, quan no la ruïna absoluta.

Però les xarxes de reg localitzat amb fertirrigació comunitària no sols impedeix la pràctica del cultiu ecològic, també impedeix la implantació d’experiències de cultius alternatius als cítrics, ja siguen nous fruiters o cultius hortícoles, ja que tant les dosis d’aigua com les de fertilitzants estan calculades per a cítrics i, per tant, no sempre són les adequades per a altres cultius que puguen implantar-se.

Davant aquesta greu problemàtica la solució no passa per oposar-se a la implantació de xarxes de reg localitzat comunitari, tot al contrari, el camí ha de ser cercar junts solucions adequades per a la convivència de cultius ecològics i convencionals, de noves experiències de cultiu i del tradicional cultiu de cítrics.

Una possible solució seria que les xarxes de reg localitzat subministraren únicament aigua neta, sense adob químic, com es fa a moltes xarxes de reg localitzat, i cada propietari injectara l’adob atenent a les necessitats específiques del seu cultiu.

També cal valorar econòmicament a l’hora de la construcció de la xarxa, la possibilitat d’instal·lar dos tubs paral·lels, un per a la fertirrigació comunitària i un altre per a aigua neta. Amb aquesta solució també es pot subministrar aigua a masos i alqueries disseminades pel camp, granges, etc.

Finalment, una altra possibilitat per a fer possible la convivència de cultius ecològics i cultius químics pot ser aplicar a les xarxes de reg adobs autoritzats pel reglament europeu d’agricultura ecològica, ja que a dia d’avui podem trobar al mercat un ampli ventall d’adobs orgànics que poden acomplir sobradament amb les exigències nutricionals de qualsevol cultiu. Aquesta solució afegeix més avantatges als nostres camps com poden ser l’augment del nivell de matèria orgànica i la recuperació de la fertilitat i, per tant, de la vida microbiana d’uns sòls que ara mateix no són més que un ens estèril.

Amb la greu crisi de rendibilitat que estem patint al camp, i especialment al sector dels cítrics, no podem perdre cap oportunitat, no podem tancar-nos cap porta i, sobretot, no podem afonar les poques iniciatives innovadores que existeixen. Cal buscar una solució per a compatibilitzar les xarxes de reg localitzat, tan positives i necessàries, amb noves iniciatives que puguen dinamitzar el camp valencià.