Els Serveis Socials, un dret essencial

María Fajardo. Candidata de Compromís per Vila-real. 

Les Corts Valencianes acaben d’aprovar la Llei de serveis socials inclusius que reconeix els serveis socials com un dret essencial i d’interés general a la mateixa escala que l’educació i la sanitat.

La normativa estableix unes pautes per tal de fer dels serveis socials un sistema eficient i eficaç. Amb la creació d’un SIP social es podrà consultar si una persona és membre d’una família nombrosa, si té certificat de persona amb diversitat funcional, víctima de la violència de gènere o qualsevol dada que puga ser necessària per a realitzar qualsevol tràmit, per a tractar així de defugir l’extensa burocràcia que actualment existeix.

A més, els serveis socials es dividiran, igual que el sistema de salut, en àrees tant de territori com de departament d’atenció, o s’organitzarà en atenció primària, que podrà ser bàsica o específica, i atenció secundària, que inclourà els centre residencials.

Com a treballadora social no puc evitar sentir-me enormement orgullosa per l’aprovació d’aquesta Llei, i el meu exercici professional fa que indubtablement em situe a favor de la seua aplicació, que situa el nostre territori al capdavant de l’atenció a les persones, amb l’ampliació de la ràtio de personal i l’establiment d’un equip d’atenció primària que reforça la plantilla actual, sumant noves figures professionals com l’assessoria jurídica o l’agència d’igualtat.

Doncs amb aquesta nova llei, la meua tasca professional se situaria en l’atenció secundària de serveis socials i allí comprove cada dia com, òbviament, l’accés a les prestacions socials ha de ser un dret essencial i, per suposat, té un interés general. Les persones i famílies amb les quals jo tracte són famílies com pot ser la de qualsevol: una dona que viu en un tercer sense ascensor i s’ha trencat el maluc; un home que està perdent la memòria i ja no es pren correctament la medicació, els seus fills treballen i no poden assegurar-se que el seu pare està bé, i com aquest pare, una mare. Pàrkinson i alzhèimer, i així pràcticament ens clavem en el cap o el nostre cas o el de la veïna, perquè és la realitat, el dia a dia, dels que treballem en això i busquem la manera de fer front al pagament mentre esperem la plaça pública o mentre ens resolen el grau, però també és la quotidianitat de molts de vosaltres.

Per aquest motiu, em sembla molt curiós que el Partit Popular vote en contra de l’aprovació d’aquesta Llei i que Ciutadans s’haja abstingut, al·legant mancança de transparència en una llei que per a ser elaborada s’han reunit tots els agents implicats, sector privat, públic, col·legis professionals, entitats, associacions i moviments socials.

És incomprensible que es busque bloquejar un procés d’adquisició de drets que qualsevol persona probablement pot necessitar al llarg de la seua vida, així doncs plantegem-nos totes i tots com és de necessari que els serveis socials siguen de totes i tots.