Diàleg, diàleg i diàleg

Carles Amiguet, candidat número 9 de Compromís a Vila-real. 

Plató afirmava que el diàleg és l’eina més adequada per a fer avançar en el coneixement, que el diàleg dona a les persones l’accés al bé i a la veritat. En definitiva, que el diàleg allibera les persones de la seua ignorància.

Vist el que ens passa, últimament, en aquesta societat nostra, crec que més d’u s’ho hauria de fer mirar.

Els titulars dels periòdics sovint venen encapçalats amb aquesta paraula tant recurrent que, la majoria de les vegades, és fum de canya.

Demanar diàleg sempre és molt bonic i elegant i queda bé davant dels contraris. Ara bé, portar-lo a terme és un poc més complicat, acceptar un diàleg comporta la voluntat d’entendre’s amb l’altre i, per a arribar a algun acord, cal cedir en alguna de les teues pretensions. Ara per ara, hi ha poques persones disposades a acceptar aquesta possibilitat.

El diàleg demana temps, necessita paciència, un espai adequat, una comunicació adient, educada i reflexionada, i una virtut molt important: saber escoltar i respectar l’opinió dels altres.

Ningú és l’amo de la veritat absoluta, ens hem d’enriquir escoltant els arguments del nostre interlocutor i estar disposats  a abandonar alguna de les nostres idees preconcebudes, ja que sempre hi ha altres punts de vista diferents respecte al mateix tema.

Tot diàleg no té per què acabar en un acord, no és estrictament necessari. Està clar que cadascun dels interlocutors intenta fer prevaldre els seus criteris per tal d’evitar el propi perjudici, però l’intercanvi d’idees ens pot portar al reconeixement que la veritat pot ser  compartida.

Si el diàleg és un valor desitjat i necessari, ens ajuda a conviure i ens pot ajudar a construir una societat més pacifica. No comprenc per què no forma part del currículum educatiu, està clar que tot el món no és vàlid ni té les virtuts necessàries per a ser una persona dialogant, però si has participat a classe, sempre podràs donar-li el valor que té el diàleg com a eina de convivència entre les persones.

El passat octubre de 2018, a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, una sèrie de catedràtics van llançar el Manifest per una educació democràtica en valors (val la pena llegir-lo) que, en el punt número 7, diu: “En una societat plural, l’educació democràtica considera el diàleg com un instrument necessari per a afavorir la comprensió i millorar la convivència”. Crec que no cal dir res més. El que hauríem de fer és aplicar-lo ja en tot el sistema educatiu per a poder formar persones lliurepensadores i no borreguets fàcilment manipulables.

Està clar que si no estem disposats a dialogar, no arribarem mai a port i estarem condemnats a vagar per la mar sense rumb, a trobar-nos amb el dinosaure una vegada i una altra, cada cop que obrim la porta sense haver donat solució al problema.

Si el diàleg és la base d’un futur acord, seu que t’escolte!