Lliures per a concebir però no per a escollir

Maria Fajardo. Candidata de Compromís per Vila-real. 

El dret a escollir sobre el teu cos pareix un fet inqüestionable en un estat democràtic. No obstant això, trobem el 2018 una sèrie de plantejaments que segueixen en la línia que siga l’Estat qui decideix què hem de fer i què no amb els nostres cossos. Concretament parlem del cos de les dones. La possibilitat de tenir fills, ara per ara es podria dir que està pràcticament garantida, ja que aquelles dones que presenten el seu desig d’ampliar la seua família, poden, sense problema, i si volen fer-ho d’una manera biològica, ser mares mitjançant tractaments de fertilitat i fecundació ‘in vitro’. Però quan parlem sobre la possibilitat d’escollir no tenir un fill, a interrompre un embaràs, el debat pareix complicar-se greument.

Actualment la llei vigent, Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, contempla l’avortament d’una manera lliure i despenalitzada, almenys a partir dels 18 anys d’edat i sempre que siga dintre dels terminis establerts, 14 setmanes que poden ser augmentades fins a la setmana 22 “en casos de greus riscos per a la vida o la salut de la mare o el fetus” i a partir d’aleshores sols en dos supòsits : “es detecten anomalies en el fetus incompatibles amb la vida” o que “es detecte en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirme un comité clínic”.

Aquesta llei també contemplava fins a l’any 2015, on el govern de Rajoy va suprimir aquest punt, que les dones de 16 i 17 anys també escollirien lliurement però els seus progenitors o tutors legals serien merament informats de la decisió presa per la dona i que aquesta informació sols es podria ometre en casos de desemparament, violència familiar o amenaces. 

Doncs, actualment no és així, i pense que entra clarament en contradicció amb el Codi Penal espanyol que marca com l’edat de consentiment per a mantenir relacions sexuals els 16 anys, però si vols o no tenir un fill ho hauran de decidir les mares/pares i qui tinga la tutoria legal d’aquesta ara sí, menor. 

No te cap sentit aquest plantejament, ja que en el moment de la concepció poden ser lliures, però en el moment de la decisió de ser mares, ja no.

El sistema sanitari públic garanteix que totes les dones que acudeixen a sol·licitar una interrupció voluntària de l’embaràs rebran informació per escrit, veraç i actualitzada, d’allò que estan sol·licitant, així com quins són els centres de planificació familiar més propers, i on poden trobar el seu treballador social de referència, siga quina siga la seua decisió, i aquesta informació la rebran totes, tinguen 16, 26 o 36 anys.

Així que aquest és el punt de partida actual, on som lliures fins a la setmana 14 i tal vegada fins a la 22, això sí, sempre que sigues major d’edat.

Les mesures establertes són les que són, no obstant això, les notícies que actualment se senten envers aquest debat no són gaire esperançadores pel que fa al dret de les dones, ja que ni el panorama internacional acompanya. El darrer mes d’agost es revocava a l’Argentina el 7é intent de modificació des de 2007 per a despenalitzar l’avortament fins a la setmana 14, i a pesar de la magnitud social que va envoltar aquest procés no s’ha aconseguit avançar, de nou, és la dona la que és penada per ser lliure, i ara caldrà esperar fins el proper any per tractar d’anar a pel 8é intent.

Ser mare és una decisió que, quan es pren lliurement, és preciosa, enriquidora i magnífica, poques dones diuen el contrari, però remarquem, sempre que siga una decisió escollida. 

Si a mesura que avancem en polítiques socials i igualtat en molts àmbits de la nostra vida, on ja assumim l’escletxa salarial o la violència de gènere com a problemes reals i inqüestionables, per què hi ha agrupacions que plantegen de nou retornar a lleis casposes de l’any 1985, quan la realitat de 2018 és que moltes dones que ara decidim no havíem tan sols ni nascut quan entrava en vigor?

Tenir més informació i capacitat de decisió va en detriment de córrer riscos, ja que seguim reduint per 6é any consecutiu el nombre d’avortaments a l’Estat espanyol, i els que han sigut efectius ho han fet en totes les garanties sanitàries, cosa que amb les prohibicions o penalitzacions, el risc de la dona sols augmentarà, perquè es ben sabut que qui decideix no ser mare, volarà quilòmetres o pitjor encara ho farà amb tècniques que poden acabar amb la seua vida o amb seqüeles que a banda de les psicològiques, poden ser també físicament inesborrables, així que és necessari oferir protecció i garanties.

Continuem avançant i atenent els nous temps, estils i estructures socials que el nou segle ens presenta, recuperem la llibertat de les dones menors d’edat i respectem la decisió de totes, sabent que els ha sigut facilitada tota la informació necessària per a escollir lliurement, la qüestió materna ha de ser personal, i l’Estat no té cabuda en la decisió, ha de limitar-se a protegir-nos.

Altres articles de Maria Fajardo

– La salut mental, qüestió de conscienciació