Apoderar les persones amb discapacitat i garantir la integració és cosa de tots

María José Valls Castelló, secretària d’organització de Compromís per Vila-real

L’ONU explica a la seua pàgina web que els dies internacionals “serveixen per a sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció, assenyalar que existeix un problema sense resoldre, un assumpte important i pendent en les societats perquè, a través d’aquesta sensibilització, els governs i els estats actuen i prenguen mesures o perquè els ciutadans així ho exigisquen als seus representants”. 

El 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats. Enguany el lema és: “Apoderar les persones amb discapacitat i garantir la integració i la igualtat”.

Precisament va ser l’ONU la primera organització internacional a aprovar, el 2006, una completa convenció per a reconéixer els drets dels discapacitats: “La Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat que serveix per a promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i les llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat i promoure el respecte de la seua dignitat inherent”.

Espanya va signar aquesta Convenció el 2007, però la seua aplicació és lenta i insuficient. Les lleis estatals que disposem són antigues; la més important és un text refós de 2013. En l’actualitat està en preparació un projecte de llei en col·laboració amb associacions interessades que aplicarà directives de la Convenció.

Més enllà del tema legal, m’interessa la idea del model social que explica que “són les barreres econòmiques, socials, polítiques o culturals que la societat ha construït, per acció o omissió, les que discapaciten els individus amb diversitat funcional”. En conseqüència, les mesures proposades per al canvi social han d’anar dirigides al conjunt de la societat, de tots, sense omissió. Al marc legal que s’està construint a partir de la Convenció de l’ONU per a la igualtat de drets, caldrà sumar el canvi de mentalitat, de cultura de la societat i en particularitat dels polítics i de les administracions que acaben aplicant els plans polítics i les lleis.

Una de les principals queixes dels col·lectius és que les lleis són antigues o que el tracte de l’administració envers ells no és el respectuós i amable que obliguen les noves lleis administratives com la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Amb les noves lleis l’Administració hauria de tractar-nos, a tots, com a ciutadans i no com a administrats, amb respecte, guiar-nos i, fins i tot, crear oficines per a ajudar-nos a complir amb la documentació. Però no és així. 

En l’àmbit civil, quan un dissenyador no respecta els estàndards (des d’un web, un carrer, qualsevol producte o servei) el que aconsegueix és evidenciar la discapacitat impedint que l’entorn siga accessible.

Apoderar les persones amb discapacitat i garantir la integració i igualtat és una tasca de tots: del legislador produint lleis modernes i valentes que apliquen els principis de la Convenció de 2006; de les administracions facilitant i propiciant la relació amb els ciutadans: dels dissenyadors aplicant la idea d’accessibilitat universal i de tots respectant la dignitat de les persones amb diversitat funcional o discapacitats.

Compromís, a través del Botànic, treballa per a eliminar barreres i obstacles administratius. Per exemple, amb el decret d’acció concertada per a la prestació de serveis socials que substitueix el model de subvenció, aportant control i estabilitat en el pagament de les prestacions; amb el decret d’ordenació de les competències i els serveis relatius a les funcions de tutela de la Generalitat, amb un pla de millora global que té com a objectiu afermar i millorar la gestió en alguns aspectes prioritaris, per exemple, incorporant funcionaris, amb l’eliminació del copagament, etc.